20 de maig de 2010

Una horeta al passeig de mar

M'he passat la tarda llegint un llibre, Incerta Glòria de Joan Sales (recomanat pel meu company i amic Joan Pitarch), al sofà de casa. Tocats tres quarts de sis de la tarda he decidit agafar el llibre i emportar-me'l a fer un vol pel passeig de Blanes.

Dia assolellat, clar, lluent, vent de llebeig una mica molest, però necessari en una escena al costat del mar. Assegut a un banc reprenc la meva lectura situada pels volts de l'any 1938 i que explica les aventures i desventures d'un personatge a la guerra; magnífic.

Tot llegint passen coses al meu voltant. Gent que ha anat a fer un volt pel passeig, amb el gos, sols, amb la parella, amb els amics, amb l'avi... De fons sempre constant el soroll de les onades i el vent. Una mica més de lectura que dóna encara una mica més de mística a tot plegat.

Un senyor passa caminant amunt i avall de la platja, mirant constantment la sorra, amunt i avall, amunt i avall... Uns metres enllà un pescador espera la picada d'algun peix despistat, mentre un grupet de joves peta la xerrada fent una rotllana a la platja i jo estic immers a principis de segle XX en un poble perdut per Aragó...

Surt un veler de port, ha d'acostar-se ben a prop de la platja i virar, per anar mar enllà, degut a les obre d'ampliació del port de Blanes. Em sacseja un dolç record: la setmana amb veler amb els companys d'universitat el 2008. Hissar les veles, lluitar contra el vent, amarrar als ports, descansar al Cap de Creus, pescar i menjar-los per sopar... Van haver-hi tants contrastos en aquell viatge, tants moments difícils solventats amb destresa i tants moments gloriosos sabent que seran irrepetibles (cala Culip, nit a la badia de Cadaquès, sortida del port de l'Escala...). Va ser una gran aventura que no va necessitar aquell extra físic que moltes vegades condiciona les meves aventures. Torno a la lectura, un monestir destrossat pels anarquistes, on hi jeuen unes mòmies que resulten ser els cossos de frares desenterrats.

Tanta lectura els últims dies m'influencia i em venen ganes d'escriure. Vaig tirant cap a casa, llegeixo mentre camino, o camino mentre llegeixo, no ho sé. No són ni les set de la tarda i tinc ganes d'escriure el que m'ha passat en aquesta estoneta de "jubilat", sense presses ni preocupacions i a més posant-me a la pell d'un senyor que explica històries de la guerra... Tot plegat ben curiós. No pretenc que interessi a ningú aquest escrit; és per mi. Era per deixar constància del que m'ha passat en menys d'una hora assegut a un banc del passeig tot llegint Incerta Glòria. És genial.

Ara aniré a córrer una estoneta amb ganes de tornar a casa per seguir llegint. Feia temps que no llegia, tinc poca memoria i sempre se m'obliden els llibres que llegeixo i sempre penso que és una pèrdua de temps llegir si després mai recordo el que he llegit. De totes maneres, mentre llegeixo m'agrada i m'enganxa i espero treure'n alguna conclusió després de la lectura.

En fi, vaig a córrer. Algun dia d'aquí uns anys llegiré aquest escrit i pensaré "Mira en Tomaset de 22 anyets que esperava si li donaven una beca..."

6 de març de 2010

Reflexions des d'Anglaterra (Slough)

Hola a tothom!

Després de crear aquest blog fa més d'un any, avui he trobat el moment de tunejar-lo una mica i començar... Tot i que no sé a on pot anar a parar. Potser segueix o potser no. La qüestió és que he estat una estona entretingut mirant de posar les fotos i el meu súper currículum del qual n'estic molt orgullós... Tant de currículum "professional" i encara no havia fet mai una llista de les meves "hazañas" esportives... Doncs aquí les tinc més o menys totes recopilades!

Ara mateix estic a la meva habitació a Slough on porto 5 mesos fent unes pràctiques en empresa (UCB-Celltech) biotecnològica, bàsicament optimitzant fermentacions per mirar de produir més i més i més proteïna...

He de reconèixer que està sent una gran experiència. M'ha permès veure el que se sent vivint a un altre país, lluny de casa. Han estat uns mesos molt reflexius; no ha estat fàcil, i per això en dic una gran experiència, si fos fàcil ja no ho seria, des del meu punt de vista. Aquests mesos m'han permès adornar-me de com m'estimo Blanes, bé, jo no diria Blanes sinó tot el que hi ha allà (família, amics, xicota...). Ho he passat molt bé aquí! He fet bons amics, l'ambient a la feina és excel·lent, he viatjat, tinc amics a Londres i Brighton... Com per viure-hi sempre no?! Hehe, la veritat és que m'hi falten moltes coses aquí per ser feliç!

Tot això m'ha fet veure les coses que més trobo a faltar i que vull fer sense parar quan torni a Blanes! Són les aventures... Cada cap de setmana hi ha una cursa esperant, un triatló, un duatló... Mils i mils d'aventures! I direu i a Anglaterra no n'hi han? Doncs si que n'hi han però fer una cursa no és només fer la cursa, si no fer-la amb algú i comentar "la jugada" a posteriori! Explicar-ho a gent que comparteix els teus pensaments i il·lusions i que et permeten somiar en la següent cursa/repte/aventura.
A part d'això, la família! No m'agrada dir-ho molt, però crec que ja ho saben que me'ls estimo tant que per això em costa tant dir-ho! :) I la xicota... Tant emprenyadora com riallera i genial! Per no parlar de la millor colla d'amics que existeix en el món mundial, n'estic segur que no hi ha una colla com aquesta tant polivalent i coordinada i exigent (si faltes un dissabte ja et fitxen ;)). A més, vaig tenir l'honor de compartir la Universitat amb grans aventurers, amb els quals vam fer una gran sortida amb veler per la Costa Brava i una volta a Escòcia amb BTT i fins i tot es va formar un grup d'aventures extremes anomenat ATP que manté viu el somni de la volta al món amb BTT mentre segueix somiant i realitzant altres grans aventures (Camí de Santiago, Marroc, Transpirinenca...).

Amb tot això com voleu que se'm passi pel cap quedar-me a Anglaterra i fer-hi vida... Espero que m'entengueu. Evidentment que hi ha gent que marxa i viu fora de "casa" a un altre país, però les circumstàncies que envolten a cada persona són diferents... I no tinc cap dubte que no m'en penediré mai de no haver-me quedat (i per si cas, escric aquest post i si mai me n'oblido (cosa que em passa força sovint) només em caldrà llegir-lo per recordar-ne tots els motius).

No sé què passara en un futur, però m'agradaria que aquest blog fos testimoni de tots els reptes i aventures que tinc al cap... Que durant aquests mesos he anat madurant gràcies a internet i són les coses que més il·lusió em faria anar fent en els anys vinents... N'hi ha infinitat, no s'acaben mai les coses que es poden fer en aquest món: Nissan Titan Desert (BTT), Cape Epic (BTT), 6h corrent, 100km corrent, Transpyr (BTT), Pedals de Foc (BTT), Iron-Man... Ja sé que sóc un somiador, i no pretenc fer tot això en 1 o 2 anys... Hi ha tota una vida per endavant! Però sense somiar no es va enlloc i tot això que veieu aquí a la dreta han estat somnis que mai pensava que podria fer... I ja estan fets... 22 anys! Crec que no em puc queixar, no?

Per començar seria genial que em donessin la beca per fer el doctorat a Blanes (sobre bacteries en llacs d'alta muntanya) i fer "caixa" per poder començar a esborrar la llista que he escrit en el paràgraf anterior.

Crec que he fet un bon resum de tot el que m'ha passat pel cap durant aquests 5 mesos que porto a Anglaterra. Res més de moment! Espero continuar escrivint per explicar-vos les meves aventures!

Salut!

Tomàs Jr.