13 de juny del 2011

I Triatló Vila de Blanes

750m nedant, 20Km en bicicleta de carretera i 5Km corrent. Res més que això, 1h. 16’ 38’’ (95è classificat de 222 partiipants). Després d’una mica més d’un any he tornat a fer un triatló, i a sobre “a casa”. No sé perquè però el triatló té una màgia especial… Combinar tres modalitats tan clàssiques com nedar, anar amb bicileta i córrer en una mateixa cursa és espectacular. No he fet un temps especialment bo (en la línia de tots els meus anteriors tritlons sprint) però la justa preparació i el magnífic tram de bici que he fet m’han animat moltíssim! El nedar com sempre… No tinc condicions de nedador però sempre m’en surto molt bé, quedant pel mig del grup i sense estressar-me, m’ho agafo com un escalfament per el que vindrà després: nedar tranquil·lament (tot i que sempre t’emportes més d’una patada i cop de colze dins l’aigua), estirar bé tot el cos i disfrutar de la frescor de l’aigua de bon matí. 15’ 09’’ (124è millor temps). Després canvi ràpid i bicicleta. Vaig sortir a tope, però de seguida me n’adono que són 20Km i que si em passo al principi després patiré, però de seguida trobo el meu ritme i a poc a poc vaig passant a gent i disfrutant d’un recorregut ple de curves i rotondes del meu poble que em semblen molt divertides de passar “a fons” amb la bicicleta i sense perill que em vinguin cotxes de cara. A tot això, cada vegada em sento més còmode sobre la bici i vaig passant a gent… Quin plaer!!! Finalment 38’ 14’’ sobre la bicicleta i 58è millor temps en aquest tram! I ja només en queden 5 corrent… Tot i que sempre he anat a corer i m’hi sento còmode, no és el mateix fer-los després de nedar i fer 20Km a tope de bicicleta… El ritme de pulsacions i de respiració és infinitament diferent a la bici i costa adaptar al cos a un canvi tan brusc; en definitiva, que em costa molt trobar el ritme i no vaig tan bé com m’agradaria, però bé, són “només” 5 Km i els sobreviuré com fagi falta. I així vaig fent... I la gent anima (i a més m'han vingut a veure l'àvia, en Nil i la Yas!) i l’speaker diu: “Vinga aquests Fondistes Blanes que esteu a tope! Que aquesta és la teva especialitat!” I jo penso: “Però si estic petat!”. Finalment 23’ 15’’ i 81è millor temps en el tram de córrer; tampoc està malament però crec que es pot millorar molt aquest últim tram del triatló.

Propers objectius? Doncs seguir entrenant una mica les tres modalitats però sobretot intentar centrar-me en córrer per intentar fer una bona cursa de Sant Bonós i després potser fer la Marató de València el 20 de novembre... Aquestes són les principals prioritats. Al novembre comença la nova temporada de triatló i possiblement que m’apunti al Triatló Blanes per federar-me i entrenar amb ells per veure com es fan bé les coses en triatló... I pel 2012 intentar fer un altre Half-Ironman per millorar el crono i palpar les opcions reals de fer un Ironman. És clar que les lesions hi diran la seva, però intentarem estirar molt i anar amb molt de compte per manternir-les a ratlla! Apa companys, a disfrutar!

4 de juny del 2011

Resum de l'any i objectius

Ara fa aproximadament un any que vaig escriure per darrera vegada en aquest blog… Déu n’hi do! Sempre penso “hi has d’escriure alguna cosa” però la falta de temps no m’ho ha permès… La darrera entrada va ser en una època ben diferent a l’actual, en realitat no tenia res a fer i venia de 6 mesos perdut a Slough i de dues setmanes sol amb bicicleta fent la Ruta de la Plata... Això va provocar que per a la següent “temporada” m’apuntés a infinites activitats per a tal de no tenir ni un minut de temps lliure... I així ha estat. Figurant a “Pastors i Misteris”, programa “El Xiringuito” a Ràdio Blanes els diumenges de 20:00 a 21:00, membre organitzador de la consulta sobre la independència a Blanes el 10 d’abril, animador de Truc al CAU de Blanes, i acadèmicament parlant, a l’Escola Oficial d’Idiomes fent anglès, Màster en Ecologia Fonamental i Aplicada (classes a Barcelona i Girona) i feina al Centre d’Estudis Avançats de Blanes... Com podeu entendre no he tingut molt de temps per escriure... A més, l’objectiu principal d’aquest blog és explicar peripècies esportives preferentment i resulta que el 23 de maig de l’any passat després del Triatló de Lloret de Mar vaig patir una lesió a l’isquiotibial de la cama dreta que no em deixava córrer (havia de parar perquè se’m carregava la cama). Després de fisios, traumatòlegs, ecos, ressonàncies... La molèstia seguia allà “tocant les pilotes” i això va fer decaure els meus ànims... Tot i això, el dolor no apareixia al caminar o anar amb bicicleta i realment no em puc queixar de que fos un estiu en blanc precisament! Primer vam anar amb els companys d’universitat a fer el cim de Certascan, després, del 12 al 16 d’agost vam fer el GR-92 d’Ulldecona a Blanes amb el meu cosí Nil i en Cesc que es va ajuntar en les dues etapes intermitges i finalment la vam fer grossa amb el gran company d’aventures Joan Pitarch: vam anar amb el Pathfinder carregat de material alpinístic i ciclista als Alps i vam intentar pujar la Dome de Neige, 4015m (Massif des Écrins) on ens hi vam quedar a les portes per culpa d’una esquerda però sobretot, per falta d’experiència. Després vam llogar dues bicis de descens i vam passar un dia baixant per les pistes adaptades a BTT de l’estació d’esquí d’Alpe d’Huez i finalment vam abordar el ciclisme de carretera fent el recorregut de la famosa Marmotte sense acabar pujant a Alpe d’Huez (Glandon, Telegraph i Galibier), dos dies més tard vam fer l’Alpe d’Huez al matí i la Madeleine a la tarda, i finalment, ja de tornada ens vam “polir” el famós Mont Ventoux! I tot això amb 8 dies… Espectacular! Després d’això va venir una Matagalls Montserrat sense massa preparació i sense poder córrer ni un instant per culpa de la lesió... Tot i això, es va acabar dignament amb 19 hores i amb l’inestimable companyia dels honorables blanencs Roger Busquets, Dani Begueria i els germans Xavier i Carles Pascual. Menció a part per Joan Pitarch i Cesc Castellet que van fer-la amb temps dignes de corredors d’elit. I finalment el 9 i 10 d’octubre vam intentar fer la carros de foc una barreja de blanencs i companys d’universitat que no vam poder acabar per culpa d’una nevada el segon dia de ruta. I aquí va acabar la meva vida esportiva. Després van començar les classes del màster, la feina, els pastorets, etc., etc., etc. Ha estat un gran any, tot i que he trobat a faltar aquest element esportiu que tant “m’excita”.

Ara fa un parell de mesos que vaig a córrer freqüentment i he anat agafant una mica de forma a poc a poc. El proper diumenge 12 de juny es farà el I Triatló Vila de Blanes al qual espero participar-hi i realitzar una actuació respectable. Així mateix, avui m’he apuntat a l’Squash Blanes per intentar fer de l’entrenament una “petita obligació” i intentar recuperar aquell estat de forma de la temporada 08/09 quan vaig fer els meus millors temps en mitja marató, marató i vaig acabar el half-ironman de Calella... Realment no puc explicar el perquè, però el fet de posar-me uns objectius i complir-los em produeix una satisfacció que no es pot descriure i són aquests tipus de reptes esportius els que més he trobat a faltar durant aquest any, tot i que he hagut de superar altres tipus de reptes :)

Així doncs, espero que això sigui el començament d’una bona temporada esportivament parlant i que no s’hagi d’interrompre per culpa d’una lesió... També desitjo poder escriure més sovint en aquest blog. Fa poc vaig llegir el llibre d’en Haruki Murakami “De què parlo quan parlo de córrer” la veritat és que no em va entussiasmar... Parla molt d’ell mateix i de la seva visió del córrer, no m’ha aportat grans coses; però no hi ha res a retreure-li perquè ell mateix diu a l’inici del llibre que és una mena d’autobiografia, i entremig del llibre també explica que escriu el llibre perquè escriure l’ajuda a entendre perquè li agrada córrer i els motius que el porten a córrer. En aquest sentit estic totalment d’acord amb ell i per això penso que escriure un blog m’ajuda a entendre perquè faig les coses i a reflexionar-hi, a més que en un futur podré veure què pensava i què feia en cada moment de la meva vida... :D És divertit no? Ni que sigui un cop a l’any!!!!

Apa, fins la propera! Que espero que no sigui molt lluny!