18 de juliol de 2011

Raid d'aventura a Celrà (10h. 41')

Són les 8:57 del diumenge 17 de juliol i ja estic despert… No m’ho crec, estic al·lucinant! Ahir, dissabte 16, en Roger Fonseca i jo, ens vam llevar a les 7 del matí per anar a Celrà a fer el nostre primer raid! A les 7:45 sortíem de la gasolinera BP de Blanes amb el cotxe carregat amb bicis, patins en línia, bambes, roba de recanvi, portamapes, mantes tèrmiques, camelbaks, xiulets, retoladors, barretes energètiques… I un sensefi de coses que ens obligaven a portar durant tot el raid per seguretat. Viatge de nervis... Com serà? Sobreviurem? Hem dormit malament tota la nit... En fi, aquests eren els temes que parlàvem durant el trajecte... Normal quan és el primer cop que vas a fer una cosa i no saps ben bé què et trobaràs.
Arribem a Celrà a les 8:30, a les 9 comença el “briefing”. Recollim el dorsal i ens donen el número 1!!!! És que som uns motivats i vam ser els primers en inscriure’ns! Juntament amb el dorsal, samarreta de record i un munt de mapes i papers! Ens hem de marcar la ruta de btt que ens portarà fins a... Girona! Bé, després us explicaré cadascuna de les proves del raid... En el “briefing” ens expliquen les 4 coses bàsiques i com anirà el raid i ja anem a preparar-ho tot per la sortida a les 10:00. Revisió del material obligatori i sortida amb patins en línia-orientació per Celrà... Primeres sensacions molt bones tot i que a en Roger li costa uns metres agafar-li el “truquillo” als patins! A la tercera fita ja anem a tope! Acabem la secció 4ts i canvi ràpid per fer l’esperada secció de trèking-aquàtic... Bàsicament es tractava d’anar corrent per camins fins el riu Ter, fer 4 fites al riu Ter (sí, sí, dins el riu Ter) i després sortir-ne per tornar per camins fins a Celrà... Brutal, increïble, indescriptible! :D normalment l’aigua ens cobria fins la cintura (les 3 primeres fites) però la última... FINS AL COLL! Sens dubte el moment més emocionant i autèntic del raid.

Un cop a Celrà ens canviem la roba i les bambes i agafem la btt per seguir el mapa que ens han donat i anar cap a Girona... Tela quines pujades i quin sol que cau! Però aquest cop no m’equivocaré, després d’algunes experiències en proves extremes sé que he de menjar alguna cosa cada 30’-1h i beure mooooolt (i encara més amb el sol que fa). Tot i la calor i que ens atrapen un parell d’equips, nosaltres anem fent perquè l’objectiu és acabar! Arribem a Girona sobre les 14:00 després de 27km i en Roger ja ha patit algunes rampes a les cames. Deixem les bicis, mengem una miqueta, recarreguem els camelbaks i comença la orientació a peu per Girona. Duríssim, realment duríssim! A part que ens fan pujar a la torre més alta de la muralla, a unes ruïnes, al castell... A més a més, cau un sol inaguantable, fa moltíssima calor! Pateixo les primeres rampes, però un bon estirament i marxen. Fem tot el recorregut caminant i trotant en algun moment, per cert, maquíssim perquè també hi ha fites al centre perdudes per carrerons del call gironí i la última dalt de les escales de la Catedral: impressionant!

Següent prova: btt-orientació per la zona de Montilivi. En Roger no es veu en cor de fer totes les fites (i jo tampoc si volem arribar a Celrà abans de les 21:00). Així que escollim 3 fites de les que valen 3 punts i les anem a fer (la prova val 20 punts i així només en perdrem 11). Complim els objectius proposats: èxit total vistes les expetatives (pujada de moral!). Ara tocaria el btt-roadbook fins a un lloc on farem el rogaining. Com que tenim un mapa de l’últim tram, sabem a on acaba el roadbook i en Roger sap un camí directe per anar-hi... Perdrem 9 punts però tot sigui per acabar el raid a temps a Celrà! Quan hi arribem descansem una bona estona i ens preparem pel rogaining que es tracta de fer el màxim de fites que puguem en 1h (a peu, trotant o corrent, com puguis!). Si et passes d’1h et resten punts. Evidentment el nostre estat comença a ser deplorable i mai saps quan tindràs un “amagu” de rampa i si hauràs de parar per calmar el múscul i estirar; per això sabem que no les farem totes però intentarem fer-ne el màxim! Quan ens falten 20’ tenim la opció de tornar a l’inici i acabar a temps però ens engresquem per fer-ne un parell més i jugar-nos-la a arribar una mica més tard. Fem les dos fites i tenim uns 6’ per tornar... Molt just! Anem baixant com podem perquè les rampes ens amenacen constament, queda 1’ i no veiem l’arribada... Merda! Però quan falten 30’’ ja ho veiem! Ens posem a córrer i al final ens sobren 5’’, increïble! Ens hem deixat 4 fites però hem entrat dins de temps! Segona injecció de moral d’aquelles bones! :)

Són les 20:00 i tenim 1 hora per arribar a Celrà amb btt. Una pujadeta (on per cert m’he de tirar a terra per estirar les rampes dels quàdriceps) i tot baixada fins al pavelló de Celrà. Arribada triomfal amb l’estelada i gran aplaudiment de tota la gent que està per allà. Emocionant! Objectiu complert després de 10h. 41’! 49km en bicicleta i no sabem quants a peu... Però més o menys una trentena comptant els patins. Hem acabat 6ns d’11 equips, 4 dels quals s’han hagut de retirar (amb 101 punts dels 128 possibles). Cap dels dos podem estar més satisfets del que ha aconseguit l’equip dels SELVATGES (aquest és el nom que ens vam posar). Recuperació, felicitacions i cap a sopar una amanida de pasta que ens han preparat els Aligots (organitzadors excel·lents i un aplaudiment perquè muntar una prova d’aquestes característiques porta molta feina, gràcies). I mentre donen els premis faig uns estiraments que segur que demà agrairé.

Tornem cap a Blanes amb el cotxe a tope i escoltant música que ens posa a 100 altra vegada. Xerradeta amb els amics i a dormir a la 1 de la matinada.
Conclusions: comptava aixecar-me a les 12 o a la 1 del migdia però és que ahir em vaig sortir en quant a gestió de recursos. Vaig fer tot el que cal fer en una cursa extrema: menjar sovint (barretes, síndria, plàtan, pa bimbo amb nocilla...), gràcies a això en cap moment vaig tenir un baixon per culpa de falta d’energia sinó per falta d’entrenament! i beure molt (amb la calor que feia era importantíssim: he calculat que vaig beure uns 5L i només vaig pixar una vegada! Imagineu tot el que vaig suar). A més, vaig fer uns quants estiraments al acabar i avui només tinc una mica de molèsties a les cames però res fora de lloc. Sens dubte vaig coneixent el meu cos però si mai feu una cursa extrema no us oblideu de menjar i beure perquè una baixada de sucre és una putada en una cursa d’aquestes característiques (a mi ja m’ha passat i n’estic aprenent!).
Bé, plego d’escriure la súper crònica. Crec que ha valgut la pena. Ara veurem quan tornen a posar-se en acció els Selvatges en un proper raid d’aventura. De moment això ha estat un gran entrenament per a la Matagalls-Montserrat... que ja només queden 2 mesos!
Fins aviat companys!