19 d’octubre de 2011

Pacific Beach & Whale Watching

Hola de nou a tots! Segona setmana a San Diego! Per aquí les coses van molt bé, la segona setmana de feina no ha tingut res d’especial, a part de que m’agrada el que faig i van sortint resultats! Ai, i una altra cosa molt important, vaig anar a córrer de dimecres a divendres; quan arribo de la feina amb la súper-bici, encara queda mitja horeta de sol i surto a córrer per uns camins que hi ha per aquí (Rose Canyon) i després uns estiraments, dutxa i sopar veient “The Big Bang Theory” (és una sèrie que ja fa temps que segueixo, tot i que a Blanes no em dóna per veure-la), m’encanta, són boníssims! Des d’ahir que a més a més estic seguint un pla d’entrenament per intentar arribar en bones condicions a la North Face Marathon de San Francisco (3 de desembre), la veritat és que vaig bé i amb el nou rellotge Suunto T3d puc controlar els km i ritmes que segueixo, així que intentaré entrenar bé i fer-ho el millor que pugui a SF!
Dissabte jugava el Barça i tenia planificat anar amb la bici a Pacific Beach on hi ha un bar (Costa Brava), que que vaig trobar per internet que dóna la majoria de partits... El problema és que m’hi vaig estar 55’ amb bici... Però bé, ja era el plan i a més aprofito per entrenar també! La veritat que m’esperava trobar-hi més seguidors, però estava sol mirant el Barça... Però els cambrers molt bé (éren les 11 del matí i no hi havia massa feina) i flipen amb en Messi i el Barça en conjunt! Cerveseta, truita i 3-0 pel Barça (jugava contra el Ràcing de Santander).


Després d’això el plan era comprar-me un casc de bici, perquè hi vaig molt i passen forces cotxes; ja duia una llista de botigues de bici per allà prop del bar (Garnet Av. de Pacific Beach: hi ha un piló de botigues i de tot!), i a la primera vaig trobar un casc que estava bé i ben baratet (24€). Segon pas, anar a una botiga de bambes que també quedava allà a prop i comprar-me definitivament unes bambes de córrer. Molt bé els de la botiga que m’aconsellen i me les deixen provar corrent pel pàrking! Però finalment em quedo amb les mateixes que tinc a Blanes les Mizuno Precission, com que ja m’han anat bé prefereixo no arriscar a comprar-ne unes de diferents. I tot content amb les noves compres cap a visitar l a platja de Pacific Beach i Mission Beach, és a dir, fer tota la costa fins al riu. Espectacular, la gent a la platja jugant a volley, amb estels, fent surf... I moltes de les cases (moltes que en realitat són casalots!) just davant de la platja amb gent prenent el sol i descansant o amb gent jove passan-t’ho bé amb música i tots els ingredients californians que us pugueu imaginar!


És fantàstic poder passejar amb bici sense cap preocupació, realment vaig disfrutar d’aquell passeig i el bon temps que feia. A la tornada vaig passar també per Mission Beach que és una zona on hi ha unes entrades d’aigua del mar i parcs de gespa amb taules on la gent va a fer-hi barbacoes. Després d’això cap a casa que encara em quedava una bona estona de bici... Al final 16,4Km per anar fins al bar, 15km passejant tranquil·lament i 15 km de tornada a tope, un bon entrenament! I demà... aaaaaaah demà: aquesta setmana ens han enviat un mail a la feina que el Museu d’Història Natural de San Diego organitza creuers per veure balenes i aquest diumenge és l’últim dia! Li vaig dir a un company de feina que és belga i es diu Jeroen i de seguida s’hi va apuntar, demà em passarà a buscar a les 9 que ell té cotxe.

El cel està una mica tapat, però no fa pinta que hagi de ploure; en arribar al moll ens diuen que enlloc de sortir a les 10:00 sortirem a les 11, així que anem a fer un vol pel moll i ens expliquem el nostre historial científic i com hem anat a parar a San Diego, ell hi està fent el postdoc i porta 7 mesos aquí, quan en principi un postdoc dura uns 2 anys i mig. També intercanviem opinions sobre els Estats Units i la seva gent, molt interessant! A més em diu que al principi també li costava molt entendre’ls i que li sembla que el seu anglès no millora gaire... Això són coses que van bé sentir d’altre gent perquè a vegades em sembla que sóc l’únic que em costa entendre algunes coses! De totes maneres, com ja vaig dir a l’altra entrada aquest cop estic patint molt menys que quan vaig ser a Londres. Finalment embarquem: mentre sortim del moll veiem la base militar i de submarins (en veiem un d’immens a fora que estan arreglant, espectacular) i també una pila de lleons marins barrejats amb diferents ocells i gavines; i només sortir un pèl enfora una pila de dofins ens donen la benvinguda a l’oceà Pacífic!



Les coses que hem vist amb poca estona... i això que falten les balenes! La veritat és que al ser l’últim creuer de la temporada em fa l’efecte que no em veurem... A més fa un dia gris que no convida a que les balenes surtin a passejar... I així anem tirant mar endins, mar enllà fins que de sobte comencem a veure a la llunyania les típiques bufades d’aigua... Increïble! Són balenes blaves! L’animal més gran que ha existit mai, poden arribar a fer 33 metres de llargada i pesar 172 tones... Una bestialitat. Quan ens hi acostem normalment se’n van, però en l’estona que les vam veure hi va haver dos moments clau: el primer va ser quan una d’elles després de bufar es va enfonsar, vam veure la seva esquena sortir del mar i finalment una bestialitat de cua que sortia per acabar enfonsat-se enmig del mar, espectacular; el segon moment va ser quan en vam veure una força a prop del baixell, un reflex blanquinós dins l’aigua, però no un reflex qualsevol, un reflex immens. Després d’això ens vam anar movent i vam anar fins a un altre vaixell que observaven com dues balenes amb gep (humpback whale) feien acrobàcies... Aquestes són les típiques que salten i llencen el seu cos contra el mar; ho poden fer perquè són més “petites” (14-15m i entre 40 i 50 tones). I aquí és  quan ja et quedes sense paraules admirant la màgia de la naturalesa...


Feien de tot: jugat amb la cua, les aletes, saltar... I a més a més uns sorolls espectaculars: al respirar, al caure contra el mar... Va ser un espectacle, de debò que va ser una cosa fora del normal; ens acompanyaven dues guies del museu d’història natural que al final del creuer ens van dir que havia estat la millor sortida en tot l’any, i no ho van dir perquè sí, perquè se’ls veia a la cara que el que havien presenciat no ho veien cada dia. És cert que a vegades ja enganxen les balenes amb gep fer aquestes coses, però mai durant tanta estona... I  a més que en va enganxar més d’una parella! 



I finalment per si no n’hi havia prou vam veure un parell de rorquals comuns (fin whale), aquests es veu que també es troben pel Mediterrani; és el segon animal més gran del món i tenen una petita aleta a l’esquena que els diferencia. Al ser tan grans no salten i són molt menys espectaculars que les “humpback whales”, però igualment gegants!
Deprés de tantes emocions cap a port... Per cert, en aquest viatge hem conegut un madrileny i una madrilenya que treballen a l’ICM de Barcelona i també estan fent una estada aquí a un institut oceanogràfic (Scripps Institution of Oceanography) fins desembre. Hem quedat per divendres que es veu que tots els divendres tenen birra gratis a l’institut (està a La Jolla Shores), així que suposo que hi anirem amb en Jeroen. I també tenim plans per intentar fer surf algun dia... Així que a tope!



Ale doncs, aquí ho deixo que ja m’estic fent pesat altra vegada! Seguiré informant desde San Diego, Califòrnia.


PS. Com m’agrada posar aquesta coma i després Califòrnia  :D  Vagi bé!

10 d’octubre de 2011

Primera setmana a San Diego (California)

Hola a tots desde La Jolla (San Diego, California). Ha arribat el moment de fer server el bloc per una cosa no esportiva! Però igualment una gran aventura! És diumenge 9 d’octubre de 2011 i ha passat gairebé una setmana des que el 4 d’octubre vaig aterrar a Los Angeles a les 3:00pm.
El viatge va començar dilluns a les 8 del matí, l’últim dia que passava a Blanes... Ja us ho podeu imaginar... Tot el dia preparant cosetes, amunt i avall... Gran sopar amb la Yas a la Tagliatella i després d’arribar a casa a les 12 de la nit evidentment no em posaria a dormir per llevar-me a les 4... (amb els nervis tampoc m’hagués adormit...). Així que res... Acabar de tancar la maleta, mirar quatre cosetes a internet, afaitar, dutxa, i cap a l’aeroport de Barcelona amb el pares on hi arribem a les 5:30 del matí. Facturar, acomiadament i cap a l’avió que m’ha de portar a Londres on hi aterrem a les 8:45 (hora anglesa). En principi a les 11:05 surt l’avió d’American Airlines cap a Los Angeles, així que no tindré massa temps de fer res, tot just buscar d’on surt l’avió, passar un control de seguretat i menjar un pizza del “Pret a Manger”. Després d’això cap a l’avió! La veritat és que no m’esperava menys: 8 fileres de seients, pantalleta de tele, seients còmodes, manteta, coixí... Excel·lent!

Tot a punt per passar-hi 11 hores! Enlairem a les 12:02 amb una hora de retard i realment el vol perfecte: bon menjar i sovint, moltes pelis bones (vaig veure “Capità Amèrica” i “Resacón 2”; dos pelis que volia veure i no havia vist), alguna dormideta (tot i que no massa), llegeixo coses de la feina que volia repassar abans d’arribar als USA... En definitiva, molt bé el trajecte, llàstima que vam passar just per sobre Las Vegas (a la pantalleta també hi havia un mapa que deia per on passàvem) però no ho es veia perquè estava núvol... Tot i això en aterrar a Los Angeles, 14:47, brillava un sol magnífic.


I ara ve el pitjor del viatge... Una hora de cua per passar l’aduana... Molt mal gestionat perquè hi havia dos cues, una que tenia 5 agents i la que estava jo que en tenia 2... En fi, que va ser per desesperar-se. Sort que al passar-hi no vaig tenir cap problema! I després en bus (1 hora) cap a Union Station per agafar el tren a San Diego... Però PAM! Acabo de perdre el de les 17:10 i no n’hi ha cap fins a les 20:00, cosa que vol dir arribar a San Diego sobre les 23:00 i el jefe no em vindrà a buscar... Però agafo un tren que m’acosta força a San Diego (Oceanside), on hi arribaré a les 19:30. Finalment aquí agafo un taxi que em porti a casa perquè en Chris (jefe) diu que ja m’ho pagarà... La broma costa 75$! Però la veritat és que no tenia gens de ganes d’esperar-me fins les tantes... Estava rebentadíssim després de més de 48 hores sense dormir com Déu mana. A la casa hi ha en Tim, és un home que sobrepassa la quarentena i sembla bona gent; la casa està molt bé, a part del tema formigues al llit... En fi, que la primera nit la dormo al sofà amb el sac de dormir, però demà ja quedarà tot solucionat.
L’endemà amb bus cap a la feina, tot i que igualment he de caminar mitja horeta. Bones sensacions el primer dia, reunió amb el jefe per situar-me, despatx amb ordinador amb 2 pantalles (compartit amb un post-doc que es diu Rubin), email i tot configurat... Molt bé! Per dinar passa un camió a on la gent compra el dinar... Mola molt! Al plegar plou i en Rubin em porta a casa amb el seu cotxe! Compres al Vons (súper just davant de casa), on també hi ha un bar que tenen internet... Mola molt perquè hi ha molt de jovent amb ordinadors prenent alguna cosa! És on hi passo l’estona fins que vaig a dormir (sobretot acabant de preparar i enviant la carta pels Pioners i Caravel·les! A veure si es súpermotiven per fer moltes coses i que sigui un gran any! Jo me’n moro de ganes!).
Dijous, a les 10 toca videoconferència amb tot el grup que treballem les dades del projecte: Shibu, Chris i jo desde San Diego i Doug, Johannes i Mathangi desde Rockville (l’altre centre del JCVI, a la costa est dels USA). Brutal la videoconferència, supermegacrack! HAHA! :D
Després d’això petita reunió a la tarda amb en Shibu per encarar els primers anàlisis i després en Chris em deixa la bici d’un estudiant que ara és fora: és una bici de carretera força antiga (Bianchi) però que va súper bé! Torno a casa amb la bici i em sento com un nen amb sabates noves, passo per el centre comercial University Town Centre i és increïble, és immens i hi ha de tot! Dia fantàstic i cap a sopar, bar i a dormir. Divendres a la feina dia més tranquil, dinar a un altre camió més professional que et fa el menjar allà mateix i et dóna un platet amb amanida i tot! Al tornar cap a casa amb bici vaig a descobrir un altre centre comercial (La Jolla Village, no tan impressionant com l’altre però Déu ni dó!).
I ja ha arribat dissabte! Em llevo aviat per parlar amb la Yas però finalment per problemes tècnics no podem parlar. Passo el matí al centre comercial UTC (mirant vambes per córrer, MacStore (per cert l’Steve Jobs va morir dijous)... Després se’m fa tard i vaig a casa on acabo de mirar la peli 2012 i després d’anar de compres i sopar miro Cars! (En Tim té una estanteria plena de pelis que penso mirar per millorar aquest anglès que em costa tan d’entendre algunes vegades... S’ha de dir que ho entenc tot millor que quan vaig anar a Anglaterra fa 2 anys, però encara em perdo moltes coses que no m’hauria de perdre!).
I avui! M’he llevat a les 7 per parlar amb els avis i els tiets (són les 16:00 a Catalunya), i després amb la Yas! Tot això assegut a la porta del bar on vaig a les nits... Que per sort deixen internet connectat tot i estar tancat! Després d’això al pis en Tim està instal·lant internet amb l’operari però a mi no em funciona... Veurem com ho solucionem... Espero tenir-ne ben aviat! I després em poso a punt per anar a veure el Pacífic a La Jolla Shores...


Fa un dia brillant i no em decep gens! Ple de surfers i moviment a la platja, la bici perfecte i vaig resseguint la costa passant per el centre de La Jolla i fins arribar a una platgeta (WindNSea beach) on m’assec a un banc per mirar el mapa. La noia que hi ha asseguda al costat em pregunta si busco alguna cosa en concret i ens posem a parlar... És de Los Angeles i m’explica coses de San Diego i què es pot fer per la zona. Després diu que a la tarda amb uns amics a caminar per una zona molt bonica (Torrey Pines), que si vull anar-hi i dic que sí. M’ensenya on és casa seva i quedem a les 4 allà mentre jo vaig a dinar a algun lloc. Però quan busco la cartera per dinar no la trobo... N’estic gairbé segur que me la he deixat a casa, però el neguit que tinc no em deixarà anar tranquil, així que vaig a casa la noia i li dic que no hi aniré per això. De totes maneres ens passem el facebook i si van algun altre dia m’avisarà. S’ha de dir que estic molt content d’haver estat capaç d’establir una conversa amb algú desconegut i petar la xerrada una estona! A mi em costa molt aixòòòòò! J

Una mica decebut torno a casa a tope amb la bici (40 minutets) i evidentment, i per sort, la cartera hi era! Per cert, amb la broma he fet uns 27km al final amb la bici! J
I així s’acaba la meva primera setmana, ara soparé i aniré al bar per penjar això al meu bloc! No crec que fagi una actualització cada setmana, però aquesta era important per ser la primera, no?
Aquesta setmana em compraré unes vambes i començaré a entrenar fort per la San Francisco North Face Marathon a la qual estic inscrit pel 3 de desembre (aprofitaré per anar a veure l’Herni i la Gemma). I també tinc ganes de treballar fort a l’institut a veure si aprenc molt molt molt i podem treure resultats espectaculars!
Apa, ja sé que m’he fet una mica pesat però ho he resumit com he pogut al facebook teniu més fotos!!!!
Fins aviat!