12 d’abril de 2012

Ciao Svizzera


Tinc la sort d’haver viscut moltes aventures i experiències fascinants, però no totes deixen les mateixes sensacions una vegada finalitzades… N’hi ha que quan tornes penses “llàstima d’aquest petit problema que hem tingut...”, n’hi ha que dius “que bé que m’ho he passat!” i n’hi ha que et deixen un buit interior que no saps com omplir... Aquestes, a més, solen tenir un lloc especial en la memòria (crec que són inesborrables) i produeixen unes sensacions difícilment explicables... Feia temps que no em passava d’una manera tan “bèstia”. Tot just avui a les 02:30 arribàvem a l’estació d’autobusos de Lloret de Mar i no puc deixar de pensar en cadascun dels instants passats durant aquests 10 dies i que em deixen una tristor i una buidor interior difícils d’omplir.

Mai a la vida m’havia imaginat passant 10 dies a l’estranger amb una colla de nois i noies de 14 a 17 anys... No m’ho havia plantejat mai i encara no acabo d’entendre com ho he acabat fent... El que sí que sé, és que gràcies a això i a l’escoltisme estic aprenent moltíssimes coses i acumulant noves experiències que no fan res més que enriquir-me com a persona i seguir creixent en tots els sentits: conèixer gent que està disposada a donar-ho tot perquè passis els teus millors dies a casa seva, observar el que són capaços de fer una colla de joves (grans reflexions, treball en equip, companyerisme, riures i més riures...) que ens tornen molt més del que nosaltres els donem, compartir grans moments amb uns magnífics co-caps que estan sempre a punt per netejar la cuina fins les 3 de la matinada o asfixiar-se dins una tenda-sauna, també a les tantes de la matinada, per organitzar el següent dia, o adornar-nos que el pitjor dels casos (que vinguin tots 25 nois/es) es pot convertir en el millor dels millors casos! Segurament és per això que la tornada a casa ha estat dura, però dura en sentit positiu, l’alegria d’haver-ho passat tan bé tots aquests dies.

El que diré ara sonarà molt “hippie” però és tota la veritat: m’encanta que la gent sigui feliç, i veure sempre un somriure de satisfacció i pau interior. No m’agrada veure que la gent porta males cares i està enfadada, és per això que sempre que veig algú amb símptomes negatius intento anar-hi a parlar per solucionar-ho. Molt poques vegades els mal rotllos són intencionats (tots tenim una mica de puteria, però en el fons som bons per naturalesa). La gran majoria de mal rotllos són provocats per malentesos o paraules que per a una persona tenen un significat i per a l’altra un de molt diferent. La millor manera de solucionar-ho és parlar, intentar comprendre’ns mútuament i finalment ser una mica flexibles ;) Evidentment, que durant aquests 10 dies també hi ha hagut petits malentesos, però tots han quedat solucionats (si més no així ho hem intentat, tan els caps com els nois i noies) ben ràpidament. Crec que les cinquanta persones d’aquesta aventura hem fet tots els possibles perquè ens ho passéssim d’allò més bé, i espero i desitjo que això sigui el que pensin tots i cadascun dels participants. Em sabria molt de greu que algú no hagi estat feliç; deixant a un costat les mil i una coses que hem fet, això és el més important, sempre.

Parlant d’activitats... podria explicar-ho tot però seria massa llarg... Crec que faré una petita llista-resum per recordar-ho i així amb el temps quan ho torni a llegir o explicar, hi podré posar una salsa diferent per guarnir-ho:

- Bany al riu Aare en el seu pas per Berna
- Córrer uns 6km després de caminar-ne 24, abans d’arribar a la casa dels escoltes a Steffisburg
- Caminada a la torre de vigilància de Blueme amb unes vistes i uns boscos espectaculars
- Pantalla pel Barça-Milan (quarts de final de la Champions)
- Aniversari Esther després del joc de nit (bandera modificada) al bosc
- Ceremònia per a donar-nos un “Scout Name”. Ens desperten a les 3 de la matinada: pujar a un cotxe fent el boig amb els ulls tapats, caminar seguint torxes de foc, “sustos” a mig de bosc, caminar tenint el peu lligat amb un company i finalment tots al voltant del foc escriptura del nom a l’esquena, beure una beguda molt “especial”, diploma, pedra amb el nom i cridar-lo als 4 punts cardinals. Per cert, a mi em van posar Kona en honor a una marca de bicicletes de muntanya, el què passa és que aquest nom fa referència a una població situada de la illa de Hawaii on s’hi celebra l’Ironman més famós del món! Això encara ho fa més èpic tot plegat, serà una senyal?
- Activitats d’intercanvi cultural, gastronòmic, musical i escolta entre Suïssa i Catalunya.
- Aprenentatge del muntatge de tendes “militars” i posterior sauna a l’interior amb bona nit inclòs
- Petita nevadeta que, a més, m'enganxa corrent per Thun! :)
- Crazy Challenge: grups de 5-6 persones que es posen un repte a realitzar durant un temps determinat, normalment aconseguir coses sense l’ajuda dels diners. A més hi ha unes apostes entremig tan si compleixes com si no compleixes. Els caps vam voler fer la volta al llac Thunersee (Thun à Interlaken à Thun) fent autostop, i ho vam aconseguir. Altres reptes van ser afiliar-se a l’armada, fer 100 abraçades, menjar/dormir en un hotel gratuïtament, fer “el boig” amb el cap d’en “Pacman”, patinar gratuïtament sobre gel, o navegar amb una barca pel riu/llac de Thun
- Foc de Baden Powell: és un foc especial, col·locant les fustes una sobre l’altra formant un quadrat buit per dins i orientat al nord. L’encén la persona més jove que hi participa (en aquest cas la Mar), després estem cantant cançons fins que s’apaga i finalment recollim les cendres que ens les emportem a Blanes i que es poden fer servir per encendre un nou foc amb l’esperit de l’intercanvi suís-català
- Joc de “rol” pel bosc: aconseguir diners (passant proves improvitzades), per aconseguir matèria primera que servia per aconseguir armes d’atac i defensa
- Intercanvi de regals entre suïssos i catalans tant els nens com les unitats de cadascun dels agrupaments

Això és un petit resum de les coses hem anat fent a Suïssa, segur que me’n deixo alguna, però les més importants hi són.

Finalment, a tots els que heu format part d’alguna manera d’aquests deu dies, que sapigueu que han estat inoblidables gràcies a vosaltres! I que a mi personalment m’heu fet la persona més feliç del món! Merci! 

3 comentaris:

  1. Nen!!! Quin dramaaaaaa jajajaj però sí, HO COMPARTEIXO TOT!

    ResponElimina
  2. Gent = Problemes
    Molta gent = molts problemes
    Dialogar = Comprensió
    Comprensió + voluntat = Solucions
    Problemes + Solucions = Gent contenta
    Gent contenta gracies a tu = Satisfacció personal

    I no es maco això !!!

    ResponElimina