14 de maig de 2012

Final Transpirinenca: de La Jonquera al Cap de Creus


Els 4 nois que vam fer la Transpirinenca som força ocupats i actius, per això ha costat més de tres anys i mig trobar un cap de setmana per fer-ho. També se'ns hi van afegir dos companys de Biotecnologia, en Cesc i Marcel, que ens van acompanyar en aquest tram final de la nostra particular "bogeria".
Ens vam trobar dissabte 21 d’abril a La Jonquera. La idea era sortir tan bon punt hi arribéssim,  però un factor extern força important va fer canviar una mica els plans, es tracta del Barça-Madrid... Un partit que de guanyar-lo ens posàvem a 1 punt a 4 partits per acabar la lliga, i si el perdíem ens acomiadàvem de la lliga... Doncs bé, finalment el Barça va perdre el partit i nosaltres no començàvem a caminar fins a les 22:30 de la nit. Havíem de fer uns 65km, i els meus càlculs deien que si la Matagalls-Montserrat la fem caminant tranquil·lament en 19 hores, doncs vaig pensar que com a molt, molt, molt n’estaríem 16, és a dir que a les 14:00 de diumenge al Cap de Creus...


Doncs bé, només posar-nos a caminar comença a ploure amb ganes... I a més, per trobar el camí de sortida de La Jonquera també ens hi vam estar una estona... En fi, que en conjunt fins ben bé les 11 de la nit no ens posàvem a caminar seriosament.
La nit es va fer molt llarga, i en el primer port de muntanya fins i tot va semblar que nevava una mica, i fotia un vent atramuntanat que feia que l’ambient fos fred, fred! Sort que en passar per Requesens se’ns va ajuntar un gos que ens va alegrar gairebé tot el camí! La propietària es deia Núria i hi havia el telèfon mòbil apuntat... De totes maneres això no ho vam descobrir fins ben entrada la matinada...
Com ja he dit, la nit es va fer llarga, i jo vaig patir una crisi de son (la nit abans tampoc havia dormit gaire per un concert de Txarango a La Cellera de Ter), entre 4 i 5; vaig ensopegar més d’una vegada, una de les quals vaig anar a parar a terra... Per sort en Marcel em va donar una mica de xocolata i en un moment donat vaig posar música amb el mòbil (curiosament Txarango) i això em va ajudar a sobreviure aquella llarga nit. El ritme no era molt alt, però tampoc teníem gaires referències per dir si anàvem molt malament de temps. Un altre dels problemes va ser la dificultat de trobar les marques en alguns punts concrets... Ens dispersàvem tots 6 per la zona buscant les ratlles vermelles i blanques fins que algú cridava “MARCA!” i allà anàvem tots per continuar... No és el mateix progressar de nit que fer-ho de dia...
En sortir el sol ja ens vam adonar que havíem d’apretar una mica, i així ho vam fer. El primer gran objectiu va ser Vilamaniscle, i tot i que ens vam passar una mica del temps fixat ja va ser un gran pas endavant, després d’això ja venia Llançà i el mar!
A Llançà vam deixar el gos a la comissaria després de trucar a la propietària i confirmar que l'aniria a recollir. Una gossa genial amb la que vam establir una relació brutal. Va ser molt bonic que ens pogués acompanyar gairebé tot el camí.


A Llançà ja vam veure que arribar al Cap de Creus seria llarg i dur... No hi arribaríem abans de les 5 de la tarda... De totes maneres teníem clar que fos l’hora que fos, hi arribàvem per “pilotes”... Amb aquesta premissa vam arribar al mar i vam seguir el camí de ronda fins al Port de la Selva, en aquest tram ens vam picar a fer l’últim tram corrent... I déu ni dó com vam apretar tots plegats...


Al Port de la Selva vam plantejar el problema del transport, doncs en Marcel tenia el cotxe a Cadaquès i havia de ser la nostra via de sortida, però ell volia arribar aviat a Barcelona i estava decidit a anar amb bus a Cadaquès i tornar cap Barcelona; finalment vam acordar que ell aniria a Cadaquès amb bus/taxi i ens vindria a buscar a la resta al Cap de Creus, es va sacrificar perquè tots els altres poguéssim fer-ho i no perdre temps a sortir del Cap de Creus! Merci Marcel, sambem que haguessis pogut acabar-ho! ;)
Amb ganes d’acabar el tema vam sortir la resta direcció Cala Tavallera i posteriorment Cap de Creus, on vam arribar-hi a les 17:50, és a dir 19h. 25’ després de començar el dia abans a La Jonquera!
Evidentment que no va ser tan emotiu com si ho haguéssim fet fa tres anys i mig, però jo em vaig treure un bon pes de sobre en acabar-ho. Després de les fotografies de protocol, els Pascual ens van fer entrega a en Joan i a mi d’un pòster de tots els Pirineus, un pòster que jo em volia comprar en acabar la transpirinenca! Ja no caldrà! J


Així que sense voler-ho tots quatre hem aportat alguna cosa molt sentimental a la transpirinenca: el meu avi va pintar un plat per a cadascun de nosaltres i en Joan es va currar la samarreta d’”Estic com un pèsol” amb la qual els Pascual i jo vam acabar.
No ens esperàvem que aquest últim tram ens costés tant, però també té la seva gràcia que les coses no siguin fàcils: la pluja, la nit, els camins, la llargada... Tot afegeix certa emoció i dificultat al tema que fa que després sigui més èpic! S’ha de dir que després d’arribar a casa vaig recalcular les distàncies utilitzant Wikiloc i finalment em van sortir uns 75km, 10 més del que vaig comptar prèviament, així que un altre punt a sumar-hi... Aquestes són les dades de la travessa:

Sortida La Jonquera 22:25 - Requesens: 12km (la guia deia 7) --> 01:50, parcial de 3h.25' (17’/km)

Requesens - Vilamaniscle: 30.4km (la guia deia 28) --> 10:30, total 12 hores, parcial de 8h.35' (17’/km); segueix sortint a 17'/km tot i que les darreres 3 hores ja teníem sol i li vam fotre força canya, això vol dir que la mitjana de Requesens fins que va sortir el sol va ser molt lenta...

Vilamaniscle - Llançà: 9.5km --> A les 12:45, total 14h.20', parcial de 2h.15' (14’/km)

Llançà - Port de la Selva: 7.2km --> A les 14:40, total 16h.15', parcial de 1h.55' (16’/km contant parada gos i supermercat i part de l'aturada a Port de la Selva).

Port de la Selva - Cap de Creus: 16km (la guia deia 13)--> A les 17:50, total 19h. 25', parcial de 3h.10' (12’/km)

TOTAL FINAL: 75.1KM en 19h25' a 15'30''/km i uns 1900m de desnivell +

També s’ha de dir que vaig acabar molt bé (a part de força mal a la planta del peu) i que m’ho vaig agafar com a un molt bon entrenament per a la Costa Brava Xtrem Running a un mes vista; la recuperació va ser molt bona i no vaig tenir cap mena de dolor/tiretes a les cames l’endemà! La millor notícia per animar-me de cara la CBXR.

Ara només quedaria fer el petit tram de l’Espitau de Vielha fins a la Guingueta per acabar del tot la Transpirinenca... Bé, ja veurem quan ho podem fer, de totes maneres la transpirinenca ja està moralment acabada! Ara mateix el meu cap no para de pensar i pensar en la CBXR, una cursa que em fa moltíssima il·lusió de fer, perquè és la meva estimada Costa Brava, que la he fet amb veler, en bicicleta, en cotxe... I que m’entussiasma, m’enamora! Aquesta vegada toca fer-la corrent i a més ho intentaré fer tan bé com pugui, porto des del gener entrenant sense problemes importants i “sin prisa pero sin pausa”, i ara mateix em sento molt fi sense molèsties i amb una capacitat fondista important (l’entrenament per la Marató ha estat molt important en aquest sentit), així que res més! Queden dues setmanes de compte enrere per a un gran objectiu!

Ara, més que mai FORÇA I AMUNT! :D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada