17 de juliol de 2013

Volta al Cadí en BTT: 200km, 2 dies

Tenia ganes d’una bona aventura... I carai si ho ha estat!
El Nadal passat de vacances a la Seu vaig veure el cartell de la Volta al Cadí-Moixeró en BTT, 220km i uns 6000m de d+. Un bon repte per a fer en dos dies.
Ja ho tenia al cap amb en Nil i també ho sabia en Joan Pitarch que li va dir a en Cesc, i a última hora també li vaig comentar a en Roger Busquets... Doncs bé com qui no vol la cosa tothom va dir que sí! 5 ciclistes a tope per fer una bestialitat en 2 dies!!!

Sortida 6:00 de Blanes amb el Getz i estrenant el portabicis amb en Roger i en Nil. A les 8:15 ens trobem a Bagà amb en Joan i en Cesc i a les 09:00 sortim per afrontar el port més llarg i de més desnivell de la jornada: Coll de Pal. Comença per carretera però després és una pista que es va enfilant passant pel Refugi del Rebost fins tornar a trobar la carretera que ens porta fins dalt de tot a 2070m d’alçada... Ens hem estat 2h per fer 15km!!!! BUUUFFFF!



Descens per pista (entre les pistes d’esquí) cap a la Masella... I mentre intento fer una foto en descens, enganxo una pedra se’m gira el manillar i a terra... Un pinyo força espectacular amb genoll i espatlla esquerra ben perjudicats i una mica el quàdriceps de cama dreta... Em fa molt mal el cop però de seguida veig que estic bé i no hi ha sang, només hauré de vigilar la inflamació i veure què passa quan es refredi. Després del “sustu” continuem a bon ritme avall: Masella, Alp, Riu, Bor, Bellver... Tot això per carreteres secundàries maquíssimes, realment una zona amb molt d’encant i molta vegetació. Abans de Martinet (on hem decidit dinar) trobem una dura pujada que per sort no és gaire llarga. A les 3 i poc arribem a Martinet i dinem a un bar. És necessari recuperar energies perquè ens queden més de 50km i 2 ports d’uns 600m de desnivell per superar. Si fem com al matí entre 9 i 10 arribarem a la Seu d’Urgell amb els últims rajos de sol...

Després de seguir el riu durant una estona arriba el primer port, el Coll de Jou, de 1400m d’alçada. És en aquest port que ens comença a ploure (ja sabíem que hi hauria tempestes de tarda...), cap problema ens tapem i amunt com si no passés res. Baixada per una pista una mica “putilla” fins a Arsèguel on comença el segon port que ens porta fins a Ansovell per una carretera de curves! Allà ens trobem un dels avituallaments de la Ultra TRail del Cadí (primera edició) i resulta que acaba de passar el darrer participant i ens diuen que ens podem acabar el que queda! BRUTAL! Moltíssimes gràcies! Aquest any la volia fer perquè trobo magnífic el recorregut per tota la carena del Cadí, però per culpa del genoll no ha pogut ser, a veure si l’any vinent per commemorar la volta al Cadí en BTT la puc fer! :D

Des d’aquí queda un petit tram trencacames per pistes i camins de muntanya i després una llarga baixada fins la Seu... En principi un “pim-pam”... TURURUT! 

Un camí de baixada súper tècnic que hem de fer gairebé a peu i una “sorpresa” de pujada que no ens esperàvem que tela... Relament un tram molt salvatge que no recomanaria gens per a fer en la direcció contraria que vam fer nosaltres, doncs la pujada per allà mig seria molt dura i complicada. Doncs bé tot això ens fa endarrerir força i finalment quan arribem a una pista més o menys transitable ja se’ns està fent fosc... Així doncs treiem els frontals i anem baixant com podem fins trobar la carretera que ens porta a la Seu d’Urgell on arribem negre nit i força destrossats tots plegat... Realment és molt dur veure que l’etapa es va allargant (comptàvem 100km màxim) i que no arriba el final. Ha estat un dia molt dur però tots 5 ens ho hem deixat tot sobre la bici i per a mi ha sigut magnífic poder gaudir de tot això en companyia i a més que tots teníem més o menys els mateixos ritmes sobre la bici, espectacular! 

Dades de la 1a etapa de Bagà a la Seu d’Urgell:

112.42km totals
13h32’ totals
9h29’ sobre la bici
11.8km/h de velocitat mitjana
64.5km/h de velocitat màxima









Trobem l’Hotel molt ràpidament , demanem el sopar i mentre ens dutxem ens el fan... Quan sortim de la dutxa tenim el sopar a taula i són les 23:30!!! En Cesc (que venia d’una tendinitis al bíceps femoral i que ha patit molt de l’esquena ens comunica que demà agafarà un bus cap a Barcelona, una llàstima però la salut és el primer! Sopar, dormir i l’endemà a les 7:00 ja estem esmorzant com si fóssim bojos... Després d’atracar el bufet lliure, ens vestim i anem a comprar uns entrepans per a tenir-los per dinar. A les 8:45 ens posem en marxa per afrontar la 2a etapa que es presenta igual de dura que la primera, per començar el port més llarg del dia, uns 800m de desnivell positiu, però aquest cop tots per carretera. Després d’això hi ha la opció de pujar a dalt de la Serra del Cadí per una pista, són 13km de pujada (1000m d+) i després baixar pel mateix lloc, ho deixem per una altra vegada, doncs si ho fem no arribarem de dia a Bagà...


Després baixada per carretera fins a Cornellana on fem un avituallament llarguet i fins i tot demanem xurros a una paradeta. Després pujadeta per una pista en bones condicions fins al Coll Jovell de 1800m d’alçada; la baixada fins a Josa de Cadí és molt bona i de moment tenim molt bon dia! Segons hem llegit a les ressenyes la pujada que ens toca ara és molt dura sobretot a la part final, i així és! Una pista que cada vegada té més pedres i més pendent... Però fem una bona tàctica: pugem un trosset i a la meitat parem a dinar, així no se’ns fa tan pesat arribar fins al Collell de 1900m d’alçada. La baixada fins a Saldes és per una pista molt bona i després carretera. A la carretera va ser on en Roger va caure per mirar enrere un moment... S’ha d’estar tota l’estona al 100% si no... PAM, a terra! Per sort només va ser el cop i una rascadeta com jo el dia anterior.

A Saldes Coca-Cola i veient com el cel es tenyeix de negre i els llamps i trons provenen directament de la zona on ens toca anar ara... Només ens falta una pujada fins al coll de Bauma (uns 600m de d+) i llarga baixada fins a Bagà per completar la volta! Doncs al cap de pocs quilometres de començar la pujada comença a ploure fort, a tronar i finalment... pedregada!


Sens dubte el millor moment de la ruta! Em vaig sentir tan lliure sota la pluja xop de dalt a baix i la pedra picant el casc i les cames! Va ser èpic i divertit, baixaven cotxes del Gresolet i les cares que posaven en veure’ns eren espectaculars... Però nosaltres amunt sense immutar-nos, de fet no teníem altra opció. Vam anar fent i la tempesta es va anar allunyant a poc a poc, en arribar a dalt vam celebrar la coronació del darrer port i vam començar a baixar (xops i amb molt de fred) cap
a Bagà. La baixada va ser plàcida, però les ganes d’arribar va fer que es fes llarga. A més no sé què ens va passar però en un punt vam seguir per un GR que ens va portar per un corriol molt tècnic i després a una pista, però la ruta seguia recte i de seguida agafava la carretera... Una sorpresa final per acabar-nos de divertit.


Dades de la 2a etapa de la Seu d’Urgell a Bagà:

91.1km totals
11h04’ totals
7h31’ sobre la bici
12km/h de velocitat mitjana
49.3km/h de velocitat màxima









La sortida ha tingut de tot, però quedi per la història que cap de nosaltres va punxar roda! Mira que és difícil això! :D
S’ha de dir que aquesta ruta és complicat fer-la en dos dies, nosaltres 5 vam donar-ho tot sobre la bici, us ho ben asseguro. Va ser magnífic veure que quan no era un que estava a davant n’hi havia un altre i així tota l’estona... Això feia que sempre l’exigència fos altíssima i que tot i la duresa poguéssim acabar-ho dins els terminis previstos; també ho vam acabar gràcies a què els dies són llarguíssims a l’estiu... No ho podríem pas haver fet a la tardor o primavera per falta de llum.
Però tot i això vam gaudir com nens amb els paisatges, els camins, els corriols i totes les sorpreses que ens vam trobar! Ah! i sobretot amb les inclemències meteorològiques amb les quals va ser un plaer compartir una estona tant dissabte com diumenge! :D

Per cert, tot un honor poder assolir aquest repte amb tan bona companyia!

Apa, fins la propera!

PD. Totes les fotos al Facebook!



11 de juliol de 2013

Dues noves curses a Blanes

Esportivament parlant els darrers dos mesos no han estat gaire positius... El genoll no s’ha curat i tenia planejades moltes curses amb molta il·lusió en les quals vaig haver d’anar dient que no a mesura que veia que el genoll no millorava... Ara mateix les sensacions són molt estranyes: per una banda estic entrenant bé amb en Nil (bici 2-3 cops/setmana i córrer un parell de cops) i sembla que la cosa no empitjora; però per altra banda tant quan corro com quan faig bici la cosa no va fina del tot, noto que al genoll li falta una mica d’oli... De totes maneres he decidit no parar i seguir entrenant! Proper repte Volta al Cadí en BTT (2 dies, 220km), i l’altre cap de setmana l’Olla de Núria tranquil·lament a veure què passa!!! :D

Però bé, aquesta entrada és per parlar de dues noves curses que s’han fet a Blanes aquest any. A finals d’octubre en Pau Nualart ens va proposar a en Carles Llop i a mi (programa Febre d’Esport a Ràdio Blanes), de fer alguna cosa per la Marató de TV3; la idea ens va agradar i de seguida ens vam activar per a crear la I Marxa per la Marató de TV3 a Blanes. Vam pensar un recorregut apte per a tothom: 8km planíssims, el primer tram pel centre de Blanes, després cap a la Tordera i tornada pel Passeig de Mar. El Cau ens va ajudar a l’avituallament i també d’allà va sortir la idea d’animar la gent a venir amb els seus gossos i col·laborar també amb ells. 4€ per persona, 1€ els gossos i tots els beneficis per la Marató de TV3. La organització va ser per part del nostre programa, Ràdio Blanes i l’Ajuntament; el cau va portar l’avituallament i els Fondistes van controlar el recorregut.
El dia 16 de desembre va sortir tot rodó (vídeo TV Blanes), un dia maquíssim i 800 persones van sortir a córrer i a caminar! De fet les previsions eren de màxim uns 400, però el dia que va sortir i la causa van fer que se sobrepassés. Evidentment això va portar alguns “problemilles” logístics que es van poder solucionar amb força agilitat, en conjunt tot un èxit! I el millor de tot és que vam donar 3796,67€ per la Marató i tothom s’ho va passar molt i molt bé.

                          
  
I la segona cursa va ser la passada revetlla de Sant Joan, 23 de juny, la I Escalada a Sant Joan (ascensió directa de la platja i per les escales fins dalt). La idea va sorgir fa un any amb en Roger Fonseca com a confluència de molts factors. Tots dos anàvem al cau junts i entrenàvem junts per la CBXR. Un dels entrenaments que fèiem era pujar a Sant Joan per les escales (la manera més ràpida d’acumular desnivell a Blanes) i a més a més el cau (juntament amb altres entitats) organitzen una colla d’actes al passeig de Mar per celebrar la revetlla de Sant Joan... Doncs bé, aprofitant tots aquests factors vam pensar que no seria molt complicat organitzar una pujada del passeig a dalt com un acte més de la revetlla...


La idea va sortir massa tard per fer-ho el 2012, però aquest 2013 hem pogut pensar-ho amb més temps i finalment ens hi hem tirat de cap. Per una banda el Fondistes vam ser-ne els organitzadors (ara sóc de la Junta, per cert molt bona feina de tots!) i també tota la gent (socis) que vam necessitar pel dia l’Escalada: MOLTES GRÀCIES perquè sense aquesta petita ajuda aquell dia en concret no seria possible fer-ho! A l’avituallament de Sant Joan hi havia les caravel·les del cau i també gràcies a la Colla Gegantera que va animar la festa a mitja cursa amb gralla i percussió!
A la comissió organitzadora (jo i Roger) s’hi va afegir en Jordi Vissi; realment sense ell la cosa no hagués anat ni la meitat de bé del que va sortir... Entre moltes coses va fer aquest magnífic vídeo promocional amb en Roger i jo com a protagonistes! ;)




La gràcia d’aquesta prova és que és una cosa diferent a les curses que es solen trobar al calendari. També penso que és una activitat que pot fer tothom i que alhora és un repte per a tots, doncs per els primers és una cursa rapidíssima on en 8 minuts has de donar-ho tot i arribar a dalt totalment mort (els 3 primers es van tirar a terra en arribar), i per a algú que no està acostumat a córrer és un repte pel simple fet de pujar els 666 esglaons el més ràpid possible (el darrer classificat va tardar 22 minuts), així doncs tothom hi pot participar i tothom en pot gaudir al màxim!

Un altre al·licient són els premis: 3 categories amb premis per als tres primers masculins i femenins. Uns premis que no serien possible sense la col·laboració de les botigues esportives blanenques i un gimnàs.
El dia de la cursa no va sortir molt bonic (vídeo TV Blanes), no plovia a bots i barrals, però espurnejava i la grisor del cel no animava a sortir a córrer. Tot i això 87 participants van prendre la sortida i tots van quedar molt contents de l’activitat, de fet aquí en podeu llegir algunes cròniques: Xavi Marina, Ricard Fernandez, Pere Alsina o Joaquim Verdalet.

Esperàvem entre 150 i 200 participants però tots coneixem gent que ens diu “no vam venir perquè plovia”, i estem contentíssims perquè tothom que va participar-hi només deia coses positives i els va agradar molt. De fet hem de reconèixer que fins i tot abans de la cursa tant en Jordi com en Roger com jo ja estàvem pensant en coses per millorar de cara a la 2a edició que ja podeu estar tranquils que si tot va bé tornarà a fer-se el 2014!

I per acabar us deixo el vídeo que va editar en Toni, amb les imatges d’ell mateix, l’Albert Rondon, l’Antonio Parra, en Diego Pérez i en Marc Cerdan.

Us espero l'any vinent a les dues curses! :D