Tenia ganes d’una bona aventura... I carai si
ho ha estat!
El Nadal passat de vacances a la Seu vaig
veure el cartell de la Volta al Cadí-Moixeró en BTT, 220km i uns 6000m de d+.
Un bon repte per a fer en dos dies.
Ja ho tenia al cap amb en Nil i també ho sabia
en Joan Pitarch que li va dir a en Cesc, i a última hora també li vaig comentar
a en Roger Busquets... Doncs bé com qui no vol la cosa tothom va dir que sí! 5
ciclistes a tope per fer una bestialitat en 2 dies!!!
Sortida 6:00 de Blanes amb el Getz i estrenant
el portabicis amb en Roger i en Nil. A les 8:15 ens trobem a Bagà amb en Joan i
en Cesc i a les 09:00 sortim per afrontar el port més llarg i de més desnivell de la
jornada: Coll de Pal. Comença per carretera però després és una pista que es va
enfilant passant pel Refugi del Rebost fins tornar a trobar la carretera que
ens porta fins dalt de tot a 2070m d’alçada... Ens hem estat 2h per fer
15km!!!! BUUUFFFF!
Descens per pista (entre les pistes d’esquí)
cap a la Masella... I mentre intento fer una foto en descens, enganxo una pedra
se’m gira el manillar i a terra... Un pinyo força espectacular amb genoll i
espatlla esquerra ben perjudicats i una mica el quàdriceps de cama dreta... Em
fa molt mal el cop però de seguida veig que estic bé i no hi ha sang, només
hauré de vigilar la inflamació i veure què passa quan es refredi. Després del
“sustu” continuem a bon ritme avall: Masella, Alp, Riu, Bor, Bellver... Tot
això per carreteres secundàries maquíssimes, realment una zona amb molt
d’encant i molta vegetació. Abans de Martinet (on hem decidit dinar) trobem una
dura pujada que per sort no és gaire llarga. A les 3 i poc arribem a Martinet i
dinem a un bar. És necessari recuperar energies perquè ens queden més de 50km i
2 ports d’uns 600m de desnivell per superar. Si fem com al matí entre 9 i 10
arribarem a la Seu d’Urgell amb els últims rajos de sol...
Després de seguir el riu durant una estona
arriba el primer port, el Coll de Jou, de 1400m d’alçada. És en aquest port que
ens comença a ploure (ja sabíem que hi hauria tempestes de tarda...), cap
problema ens tapem i amunt com si no passés res. Baixada per una pista una mica
“putilla” fins a Arsèguel on comença el segon port que ens porta fins a Ansovell
per una carretera de curves! Allà ens trobem un dels avituallaments de la Ultra
TRail del Cadí (primera edició) i resulta que acaba de passar el darrer
participant i ens diuen que ens podem acabar el que queda! BRUTAL! Moltíssimes
gràcies! Aquest any la volia fer perquè trobo magnífic el recorregut per tota
la carena del Cadí, però per culpa del genoll no ha pogut ser, a veure si l’any
vinent per commemorar la volta al Cadí en BTT la puc fer! :D
Des d’aquí queda un petit tram trencacames per
pistes i camins de muntanya i després una llarga baixada fins la Seu... En
principi un “pim-pam”... TURURUT!
Un camí de baixada súper tècnic que hem de
fer gairebé a peu i una “sorpresa” de pujada que no ens esperàvem que tela...
Relament un tram molt salvatge que no recomanaria gens per a fer en la direcció
contraria que vam fer nosaltres, doncs la pujada per allà mig seria molt dura i
complicada. Doncs bé tot això ens fa endarrerir força i finalment quan arribem
a una pista més o menys transitable ja se’ns està fent fosc... Així doncs
treiem els frontals i anem baixant com podem fins trobar la carretera que ens
porta a la Seu d’Urgell on arribem negre nit i força destrossats tots plegat...
Realment és molt dur veure que l’etapa es va allargant (comptàvem 100km màxim)
i que no arriba el final. Ha estat un dia molt dur però tots 5 ens ho hem
deixat tot sobre la bici i per a mi ha sigut magnífic poder gaudir de tot això
en companyia i a més que tots teníem més o menys els mateixos ritmes sobre la
bici, espectacular! 
Dades de la 1a etapa de Bagà a la Seu d’Urgell:
112.42km totals
13h32’ totals
9h29’ sobre la bici
11.8km/h de velocitat mitjana
64.5km/h de velocitat màxima
Trobem l’Hotel molt ràpidament , demanem el
sopar i mentre ens dutxem ens el fan... Quan sortim de la dutxa tenim el sopar
a taula i són les 23:30!!! En Cesc (que venia d’una tendinitis al bíceps
femoral i que ha patit molt de l’esquena ens comunica que demà agafarà un bus
cap a Barcelona, una llàstima però la salut és el primer! Sopar, dormir i
l’endemà a les 7:00 ja estem esmorzant com si fóssim bojos... Després d’atracar
el bufet lliure, ens vestim i anem a comprar uns entrepans per a tenir-los per
dinar. A les 8:45 ens posem en marxa per afrontar la 2a etapa que es presenta
igual de dura que la primera, per començar el port més llarg del dia, uns 800m
de desnivell positiu, però aquest cop tots per carretera. Després d’això hi ha
la opció de pujar a dalt de la Serra del Cadí per una pista, són 13km de pujada
(1000m d+) i després baixar pel mateix lloc, ho deixem per una altra vegada,
doncs si ho fem no arribarem de dia a Bagà...
Després baixada per carretera fins a
Cornellana on fem un avituallament llarguet i fins i tot demanem xurros a una
paradeta. Després pujadeta per una pista en bones condicions fins al Coll
Jovell de 1800m d’alçada; la baixada fins a Josa de Cadí és molt bona i de
moment tenim molt bon dia! Segons hem llegit a les ressenyes la pujada que ens
toca ara és molt dura sobretot a la part final, i així és! Una pista que cada
vegada té més pedres i més pendent... Però fem una bona tàctica: pugem un
trosset i a la meitat parem a dinar, així no se’ns fa tan pesat arribar fins al
Collell de 1900m d’alçada. La baixada fins a Saldes és per una pista molt bona
i després carretera. A la carretera va ser on en Roger va caure per mirar
enrere un moment... S’ha d’estar tota l’estona al 100% si no... PAM, a terra! Per
sort només va ser el cop i una rascadeta com jo el dia anterior.
A Saldes Coca-Cola i veient com el cel es
tenyeix de negre i els llamps i trons provenen directament de la zona on ens
toca anar ara... Només ens falta una pujada fins al coll de Bauma (uns 600m de
d+) i llarga baixada fins a Bagà per completar la volta! Doncs al cap de pocs
quilometres de començar la pujada comença a ploure fort, a tronar i
finalment... pedregada!
Sens dubte el millor moment de la ruta! Em vaig sentir
tan lliure sota la pluja xop de dalt a baix i la pedra picant el casc i les
cames! Va ser èpic i divertit, baixaven cotxes del Gresolet i les cares que
posaven en veure’ns eren espectaculars... Però nosaltres amunt sense
immutar-nos, de fet no teníem altra opció. Vam anar fent i la tempesta es va
anar allunyant a poc a poc, en arribar a dalt vam celebrar la coronació del
darrer port i vam començar a baixar (xops i amb molt de fred) cap a Bagà. La baixada va ser plàcida, però les ganes d’arribar va fer que es fes llarga. A més no sé què ens va passar però en un punt vam seguir per un GR que ens va portar per un corriol molt tècnic i després a una pista, però la ruta seguia recte i de seguida agafava la carretera... Una sorpresa final per acabar-nos de divertit.
Dades de la 2a etapa de la Seu d’Urgell a Bagà:
91.1km totals
11h04’ totals
7h31’ sobre la bici
12km/h de velocitat mitjana
49.3km/h de velocitat màxima
La sortida ha tingut de tot, però quedi per la
història que cap de nosaltres va punxar roda! Mira que és difícil això! :D
S’ha de dir que aquesta ruta és complicat fer-la en dos dies, nosaltres 5 vam donar-ho tot sobre la bici, us ho ben
asseguro. Va ser magnífic veure que quan no era un que estava a davant n’hi
havia un altre i així tota l’estona... Això feia que sempre l’exigència fos
altíssima i que tot i la duresa poguéssim acabar-ho dins els terminis
previstos; també ho vam acabar gràcies a què els dies són llarguíssims a l’estiu...
No ho podríem pas haver fet a la tardor o primavera per falta de llum.
Però tot i això vam gaudir com nens amb els
paisatges, els camins, els corriols i totes les sorpreses que ens vam trobar!
Ah! i sobretot amb les inclemències meteorològiques amb les quals va ser un
plaer compartir una estona tant dissabte com diumenge! :D
Per cert, tot un honor poder assolir aquest repte amb
tan bona companyia!
Apa, fins la propera!
PD. Totes les fotos al Facebook!
