19 de setembre de 2013

Camí de Cavalls Nord BTT (2 dies, 95km)

Ara ja fa uns dies que vam fer el Camí de Cavalls, però tinc ganes d'escriure aquesta crònica, encara que sigui en fred.
Demà marxaré cap a Cavalls del Vent, i voldria deixar aquesta acabada abans d'emprendre aquest repte inesperat que ja us explicaré en la propera crònica els motius que m'han portat a poder-la córrer (o més ben dit, caminar) i les conseqüències (que encara no sé quines seran), de la meva primera Ultra de 100km...

Bé, anem uns dies enrere... a principis de juliol amb la colla d'amics decidim que anirem uns dies de vacances a Menorca tots junts, del 6 a l'11 de setembre; a mesura que s'acosten els dies i els reptes ciclistes de l'estiu es van complint amb èxit: Volta al Cadí i Carrilet pujar i baixar en un dia, un cuquet em diu que hauria d'intentar fer el Camí de Cavalls de Menorca en BTT. Jo tinc ganes d'estar amb la colla de "relax" a Menorca, però alhora penso que els dos primers dies podríem intentar de fer-lo amb en Nil que també vindrà. De seguida em diu i començo a lligar el lloguer de bicicletes i a llegir algunes cròniques sobre la ruta. Sembla que és una ruta molt dura, no pel desnivell, sinó perquè és molt tècnica i molts trams s'han de fer a peu. En aquest blog (Uep sa velo!), hi trobo una descripció detalladíssima en quatre entrades diferents, després que ells aconseguíssin fer-lo en 24h NON-STOP! Tela! Me'l rellegeixo mil vegades i faig un document amb els temps de pas que necessitem per fer-ho en dos dies i també els trams més fàcils i difícils, etc... Tothom diu que el Camí de Cavalls és especial, que els quilòmetres són eterns i molt tècnics, però jo penso que ho podrem fer: la meva teoria és intentar seguir el mateix ritme que ells però fent nit, dividir-ho en 12h un dia i 12h un altre. De totes maneres, no serà tan fàcil... El primer problema arriba abans de marxar; nosaltres aterrem a Maó a les 8:15, per tant el més eficient seria llogar i arrencar ben aviat de Maó, però són festes i ens diuen que el dissabte no podríem tornar la bicicleta. L'alternativa acaba sent llogar-les a Ciutadella i traslladarn-nos-hi en bus. Si tot surt rodó podrem arrencar a les 10:30 de Ciutadella.

Bé, doncs arriba el dia 6, i ens llevem a les 4:00 per anar a l'aeroport de Barcelona. Tot perfecte, fins i tot el vol ben puntual, però un cop a Maó per cinc minutets de res perdem el bus que ens ha de portar a Maó a agafar el bus que ens portarà després a Ciutadella. Això ja significa 30' que tot anirà més tard. Però tot i això seguim amb ganes de començar a pedalar! Arribem a Ciutadella a les 10:15 i anem directes a la botiga on hem llogat les bicicletes (2' a peu), jo pensava que ja ho tindrien tot a punt, però no és així i tarden una mica a donar-nos les bicicletes, quan ja sortim noto que el pedal esquerra no roda fi... Doncs 20' més per arreglar-ho... Finalment ens plantem davant de l'Ajuntament a les 11:30... Una mica tard per la ruta que ens esperava! Però repeteixo amb moltes ganes! 

 







Resulta que el primer tram (de Ciutadella a Cala Morell és molt pedregós i molta gent el fa per carretera, però seguint les premisses de Uep Sa Velo!, jo tampoc vull salter-me cap tram del CdC i m'agradaria fer-lo sencer sense dreceres ciclables. Així doncs cap al pedregar, és durillo però anem fent i les vistes són espectaculars, un plaer pels sentits! Però a uns dos-cents metres de creuar la carretera de Punta Nati, en intentar pedalar de nou, noto una cosa ben extranya... Doncs tot el canvi doblegat... Res a fer, canvi de bicicleta o plegar. Cau un sol que no s'aguanta i no hi ha ni una ombra; això sí, mentre camino per arribar a la carretera penso que "encara sort que ha passat aquí", si em passa 5km enrere hauria de caminar els 5km... Per sort estem a prop d'una carretera! Després de que en Nil s'ho miri, està clar que hem de trucar a la botiga de bicis, però... NO HI HA COBERTURA! Camino direcció Ciutadella per la carretera que porta al far de punta Nati i penso: "quin infern! què cullons ha passat avui per estar tan putejats!", finalment aconsegueixo trucar i em diuen que ens porten una bicicleta nova (tot i que d'una talla més petita). Doncs au, a esperar. Tot plegat va suposar una hora d'espera sense fer res, sota un sol de justicia. Finalment canvi de bici i arrenquem de nou encara amb ganes de veure quins ritmes portem i amb les il·lusions intactes. Arribem a Cala Morell sobre les 15:00 i dinem en un bar al costat d'una piscina, el dinar ens senta molt bé, i esperem que ara el camí sigui més dòcil fins a Pla de Mar, on en teoria, comença el tram més dur del camí fins a Cala Barril: uns 10km que s'hauran de fer en unes 2h o més.




La realitat és una altra, el camí és poc ciclable i anem fent com podem a mesura que veiem que passen les hores... En Nil no s'ho està passant gaire bé, no li agrada que el camí sigui tan tècnic, ni pujant ni baixant; per a mi, en canvi, encara que anem més lents gaudeixo fent passar la bicicleta per a llocs impossibles, i més amb aquesta de doble suspensió que s'adapta a tots els terrenys que trobem! Realment el tram de 10km és duríssim i hem de fer la gran part arrossegant la bicicleta per unes pujades increibles, i unes baixades encara pitjors. Aquí ja veiem que fer el camí en dos dies serà impossible i comencem a plantejar alternatives. En Nil està amb llagues als peus de tant caminar, així que decidim anar a dormir a la casa que hem llogat amb la colla d'amics (la idea era fer nit en una caleta amb el sac de dormir que portàvem), i l'endemà ja veurem què fem, tot i que jo estic conveçut d'anar-hi a acabar almenys la part nord fins a Maó...!


Ens quedem a Binimel·là, "només" 42.5km després de començar amb 8h.25'. Caldria restar-hi la hora que hem estat esperant, però igualment tela! Aquella mateixa nit (després de moltes deliberacions), decicim que l'endemà al matí en Pep i l'Alba ens portaran a en Xavi Pascual (s'ha animat a acompanyar-me aquest segon tram) i a mi fins a Binimel·là, amb la idea d'arribar a Maó i plegar, així almenys hauré "finiquitat" la costa Nord! :D


Tal dit, tal fet! A les 9:47 (sí, una mica tard però no tant com el dia anterior!) ens posem en marxa. Segons el que he llegit, a partir d'ara el camí havia de ser ciclable... MENTIDA!!! D'acord que és més ciclable que anteriorment, però segueix sent molt tècnic, sobretot els primers 10km fins a Cala Tirant; això sí, aquest tram és d'una bellesa inigualable, al costat de la costa per uns caminois espectaculars. Realment em va semblar magnífic. A cala Tirant en Xavi va fer un banyet i jo un Nestea i a continuar. Va anar fent a bons ritmes fins arribar a S'Arenal d'en Castell (que jo coneixia d'haver-hi anat amb els avis un parell d'anys abans), sempre és agradable arribar a un lloc conegut. 


La jornada va ser tranquila però va tenir dos punts divertits. Un va ser poc després del Port d'Addaia quan vam trobar tres ciclistes amb alforges (n'estaven arreglant una); vam estar xerrant i ens van dir que al cap d'una estoneta trobariem un trencant a l'esquerra, doncs que no l'agaféssim, que seguíssim recte per la pista que ningú anava per allà. Pocs metres després en Xavi em diu que què farem i jo li dic que evidentment seguiríem el Camí de Cavalls original, a veure si tot el patiment del dia anterior seguint-lo l'hauriem de trencar ara per un trosset de 3km... Al final no va ser tant, el que passa és que si el Camí de Cavalls ja és dur per sí sol, imagineu-vos amb alforges... Els que hem viatjat amb alforges sabem com pesa una bici i pel CdC... Una bogeria!

Després d'això magnífiques vistes del far de Favàritx, paradeta per menjar i continuar a bon ritme fins que de sobte en Xavi es posa a cridar: "AaAaAAAAAaaaAAh! Se m'han enrampat les dues cames! AAaaaaAAaAAHHahh!". Quin fart de riure el pobre Xavi a terra sense poder-se moure i jo explicant-li que vaig tenir la mateixa experiència a la Núria-Queralt... Quedaven uns 15km fins a Maó, però en Xavi es va comportar com un senyor i va saber controlar les rampes...
Després de 52.5km i 6h29' arribàvem a Maó i tot fent un volt per allà ja vèiem uns gegants (perquè era Festa Major!) i tot dinant a la plaça de s'Esplanada també vam veure-hi els famosíssims Cavalls que l'endemà veuriem en plena acció al pla de la Parròquia.







Potser va ser molt agosarat voler fer la volta en dos dies sense conèixer el terreny, però també penso que hi ha hagut petits detalls que ens han impedit intentar-ho, sobretot el matí del primer dia, quan tot semblava que ens fes anar tard... M'agradaria tornar-ho a provar per demostrar que és possible, potser primer faré la part sud i després hi hauré d'anar per fer-ho en dos dies a tope! Bé, ja veurem, de totes maneres trobo que és un recorregut màgic per a tothom, amb uns paisatges inigualables! Va valdre molt la pena fer-ho i després passar uns dies de relax a l'illa. Crec que és altament recomanable de fer caminant o corrent (potser més que en bicicleta, on crec que fa falta cert nivell per poder-lo gaudir), tampoc descarto deixar-m'hi caure algun any per fer-hi el Trail Menorca Camí de Cavalls pels volts de maig... 

En fi, que d'una manera o altra hi tornarem! Salut!

2 comentaris: