16 de juny de 2014

Marató Emmona 2014

Doncs tal com acabava l'última entrada primer de tot us explico què ha passat amb l'Emmona. Durant l'entrenament per l'Ironman 70.3 de Calella, les coses anàven bé i un dia vaig mirar les inscripcions per l'Ultra de l'Emmona... En quedàven unes 10 i també vaig veure que fins el dia 20 de maig (just després del Half) podia cancelar la inscripció i perdre només 10€. Així que sense pensar gaire m'hi vaig inscriure amb el marge de borrar-me si l'Ironman 70.3 no anava bé. Finalment tot va anar bé, però després del Half no he pogut anar a córrer tant com volia i a més a més tinc vàries coses al cap fins al 23 de juny i fer la Ultra volia dir hipotecar tot el cap de setmana; a més, siguem sincers, la meva preparació no hauria estat òptima per una Ultra com aquesta... Així doncs, no em va costar gaire decidir-ho, vaig sortir a córrer dijous 29 de maig a la tarda (no va anar massa bé) i en arribar vaig fer un mail demanant el canvi a la Marató i que l'endemà em van contestar que cap problema. Així doncs perfecte, més tranquil i igualment bon entrenament per la UTMB!!!


Divendres 13 de juny a la tarda marxo cap a Sant Joan de les Abadesses a recollir el dorsal i al briefing, i en acabar, amb en Jordi Vissi (que fa la Ultra) cap a Ribes a sopar i a dormir (ell a l'hotel i jo al Pathfinder). El sopar va ser divertit: després d'estar un quart d'hora esperant en un bar per fer un entrepà "pim-pam" ens diuen que la cuinera s'ha tallat i que no ens podran servir... I voltant pels carrerons de Ribes: "Fonda Vilalta", només entrar-hi semblava més una casa que una Fonda. El menjador sembla de casa els avis, tant per l'enrajolat com pels mobles i la dona que ens va servir també! Certament, la cosa va sortir rodona, un menú de primeríssima qualitat de 12.5€ i boníssim!!! Sopa de primer, carn amb patates de segon i flam artesanal de postres! Vam estar d'acord que allò ens faria acabar les curses segur! I com que en Jordi va ser FINISHER de la Ultra va anar a celebrar-ho amb un dinar a la Fonda Vilalta diumenge! Si mai faig la Ultra, serà una parada obligada!!! :D


Doncs bé, després del magnífic sopar a preparar-ho tot al cotxe. Sincerament comptava ser al cotxe com a molt tard entre 9:30 i 10 del vespre i ja éren les 11 passades... Després de preparar-ho tot per l'endemà vaig poder rascar una mica la guitarra (dilluns 23 tenim actuació amb els Surmàstrics per la revetlla de Sant Joan) i anar a dormir passades les 12 de la nit...
A les 4:10 sonava el despertador! Temps just per plegar-ho tot, menjar una mica (pa bimbo amb nocilla +  cacaolat + plàtan) i sortir a agafar el bus que ens porta a Sant Joan amb la Marta, en Xavi i en Jordi. Ara ja només tenim ganes de sortir per començar a córrer per la muntanya!

A la sortida ens trobem amb tota la resta de Fondistes que fan la cursa, tant els de la Ultra com la majoria de la Marató! Ens col·loquem a la cua de la sortida i sortim tots junts. La meva intenció és intentar anar amb en Jordi Vissi, que tot i fer la Ultra, està en bona forma i crec que tindrà un bon ritme per seguir. Així ho faig i també ens acompanaya en Lluís Toll que ha entrenat molt amb en Jordi. Sincerament i que no surti d'aquí, tot i que feien la Ultra em va costar seguir-los tota la pujada al Puig Estela, però dintre meu pensava "Cullons si aquests fan la Ultra i jo només la Marató com no els he de poder seguir!!!!" HAHAHA! Tota l'estona anàvem veient l'Eric fins que es va enganxar amb nosaltres i tots quatre vam arribar junts al Puig Estela!


Els primers 500m de baixada són un mur de gespa d'aquells típics de tirar-hi el formatge i avall com les cabres... Sincerament, allò era un "campi qui pugui", tothom patinant i amb molt de compte... Però la veritat és que m'hi vaig trobar molt còmode, vaig utilitzar molt els pals i vaig baixar molt bé avançant molta gent (llàstima que fos tan curt), vaig deixar els tres companys una mica enrere i vaig pensar "tu vés tirant que a la pista segur que t'atrapen...", tal dit tal fet, primer en Jordi i abans de l'avituallament de Pardines ja estàvem els 4 junts altre cop. A l'avituallament vam trobar-hi en Joan (el pare de l'Eric) i els Fondistes Helio i Pere que ens van animar. Aquí ja va tocar menjar una mica, omplir i afrontar una pujada duríssima fins al coll de Trespics. En començar aquesta pujada ja vaig veure que el meu ritme era un pèl més lent que el d'ells tres i vaig veure com passa a passa se m'escapàven; sempre els anava veient però cada cop més lluny. Abans d'arribar al següent avituallament vaig menjar tranquilament (pensava que estava més lluny i ja tenia gana), però de seguida vaig arribar-hi i just en aquell moment ells tres marxaven. Em vaig animar per intentar anar amb ells i vaig omplir bidons i agafar un parell de taronges per seguir-los. Vam estar junts una estoneta però altra vegada anàven un puntet de res per sobre meu i sincerament no volia tenir aquell patiment d'anar-los seguint que segur que pagaria car. Així doncs van marxar i en Lluís es va quedar amb mi fins coronar Trespics, aquí em vaig abrigar i menjar (tenia mooooolta gana) i en arrancar de nou es va trencar la motxilla, però per sort amb un nus ho vaig solucionar ràpid. En arribar al Coma de Vaca en Lluís m'estava esperant, sembla que no anava amb gaire bones sensacions. A partir d'aquí, xino xano cap al Coll de la Marrana, primer suau i al final duríssim fins al coll. Allà vaig tonar a menjar molt; me n'adono que tinc que menjar moltíssim en aquestes curses sóc un pou sense fons... hehe! Sort que sempre porto molt menjar a la motxilla :). Aquí en Lluís em diu que es retira, intento convèncer-lo de continuar fins a Núria, però té molt clar que no. A l'últim moment arranca amb mi cap a Bastiments, però al cap de 2' em diu que no, que se'n va cap a Núria (on hi ha els seus pares) per baix, sense passar pels cims.


Jo continuo amunt i després de menjar em trobo molt millor que abans del coll (em trobava força cansat), i per acabar-ho d'adobar a dalt m'hi trobo en Toni, en Joan, l'Anna i la Núria animant! Injecció de motivació espectacular perquè no m'ho esperava!!! :D A més, em diuen que l'Eric i en Jordi estan a 15 minutets i amb les forces que tinc crec que els puc atrapar. Gas a la burra i després de plegar pals a saco cap a Fresers i Infern. Un dels millors moments de la cursa, després de 30 quilòmetres i a tope per la cresta fins al cim de l'Infern (anada i tornada), on curiosament em trobo l'Eric i en Jordi just quan tornen: ja els tinc!!! En Jordi em diu que m'esperen, però li dic que vagin tirant, que ja els atraparé. Al cim tardo una mica a fer la foto perquè he d'esborrar-ne algunes perquè la memòria és plena. Tinc gana, però penso "d'Infern a Fossa del Gegant no és res i després avall i arribada": mentida, mentida, mentida... HAHAHA!

El tema és que surto enxufat per atrapar-los però la cosa no tira... Tinc gana però no prou com per parar i vaig fent però amb molta menys energia que abans, veig que no arribo mai a Fossa del Gegant i se'm va fent llarg i llarg i llarg... Ara ja no passo tants corredors, més aviat em comencen a passar alguns, però segueixo pensant que no val la pena parar a menjar pel que queda. Des del Coll de Nocreus reseguíem els pics però ja de baixada cap a Núria, el tema és que cada pujada (per curta que fos) se'm feia eterna, però seguia sense parar a menjar. Finalment ja encaro la llarga baixada però estic tan fos que al final paro a menjar (tard, ho sé...). No ens podem equivocar ni una mica en una cursa així perquè es paga molt car. A veure jo tampoc ho vaig pagar tan car, com a molt 20 minutets que és el que em van treure l'Eric i en Jordi a l'arribada de Núria, però està bé tenir-ho en compte, i més perquè no és la primera vegada que em passa.


Finalment 9h 46' a Núria, una mica més del que m'esperava però vista la duresa de la cursa i l'entrenament que porto contentíssim! Temps just per dir hola i adéu perquè no podia perdre el cremallera de les 16.00. En Jordi està una mica dubtós aquí, però sembla que continuarà almenys fins a Planoles. Com ja he dit abans, al final va acabar (ningú en dubtava...), en 24 hores justes, felicitats Jordi! La resta de Fondistes vam passar una gran i dura jornada a la muntanya!

Després d'això puc dir que la UTMB està una mica més a prop i que la veig possible. Les cames han respost bé i només toca entrenar més per la muntanya. Després de la revetlla m'hi posaré al 100% amb la intenció de fer sortides de 6 horetes almenys cada finde i la resta anar fent, ja vindrà sol! A veure si surt tot bé, apa, fins la propera! :D

Fotos al Facebook
Fotos Toni
Vídeo Toni

15 de juny de 2014

Ironman 70.3 Barcelona (Calella)

Desde la marató de l'any passat que no podia preparar una cursa com "Déu mana" i viure-la al 100%, les setmanes prèvies i els nervis de la setmana anterior. Tot plegat ha sigut una mica extrany, m'hi vaig apuntar amb en Roger i en Nil i perquè vam trobar una oferta a finals de desembre on ens regalàven l'assegurança de cancelació. Després em va tocar el dorsal per la UTMB i vaig començar a anar a metges per solucionar lo del genoll. Però resulta que el 3 de febrer vaig anar a nedar a l'Olímpic de Lloret on fan uns preus molt raonables (targetes de 12 entrades a la piscina a gastar en 6 mesos). A partir d'aquell dia vaig anar cada setmana dos dies a la piscina i a finals de febrer vaig començar a sortir amb la BTT amb la gent del CEAB. Això sumat a un parell de metges que em van dir que no tenia res, i que comencés a fer esport ha estat els culpables de poder arribar just a temps per fer aquest Ironman 70.3. Al març vaig seguir sortint sobretot en bici i a nedar a Lloret, però seguia sense tenir-les totes en córrer, sempre que sortia em notava una mica el genoll. A partir d'abril, però la "paranoia" o com li vulgueu dir va anar marxant i he anat combinant molta bici, amb natació i una mica de córrer, fins al triatló de Blanes l'últim cap de setmana d'abril que va anar molt bé. I després, el següent cap de setmana encara vam tenir temps de fer un triatló "pirata" olímpic amb en Nil (la bici una mica més llarga), i el circuit de bici del Half, juntament amb una bona nedada a Blanes tots tres el cap de setmana passat. La última setmana ha estat totalment de relax, pensant en estirar i descansar per arribar a punt al diumenge.

Un triatló d'aquestes característiques és un "marder" logístic, així doncs que el dissabte va estar gairebé ocupat al 100% pel triatló. A les 10 i poc ja érem a Calella per recollir els dorsals i fer una volta per la fira... I primera sorpresa! La marca Sural té un estand amb vestits de triatló de la temporada passada a preus escandolosos, i resulta que n'hi ha un de molt guapo de la meva mida... Doncs res, que per 30€ demà aniré d'"estrenu" HEHEHE! :D Em feia certa il·lusió córrer amb la samarreta Fondista com fa 5 anys, però una "ganga" d'aquestes característiques no es pot deixar escapar... Després de recollir tot el material i analitzar-lo (motxilla de regal), anem al "briefing" on ens sorprenen algunes coses com: "Està prohibit entrar a meta amb un familiar" o "Està prohibit portar cap aparell per escoltar música/ràdio"... En fi, cap de les dues coses m'afecta gens, però no acabo de veure-hi el sentit (l'entrada a meta amb el teu fill ha de fer molta il·lusió i escoltar música... No sé...).



I després cap a casa a dinar i sense temps per res més a preparar-ho tot per anar a deixar la bici i les bosses de transició de bici i de córrer. Arribem quan encara no hi ha gaires bicis, però és espectacular tot el camp de futbol amb el muntatge per les bicis, val la pena de veure! Aquesta nit hi haurà uns 3 milions d'euros en bicicletes, tela!!! Comprovem mil vegades les bosses per si ens hem deixat alguna cosa, sembla que ho tenim tot i les pengem on demà les trobarem per a fer les dues transicions. Ara ja només queda anar a casa, fer un bon sopar i descansar fins demà al matí, sortida a les 7:21.



A les 6 sortim cap a Calella tots tres i aparquem davant del Mercat, anem caminant cap a la sortida i veiem ple de triatletes alguns amb el neoprè i d'altres (com nosaltres) amb una bossa per canviar-nos. Veiem la sortida dels professionals a les 7:00 desde lluny, ens canviem, deixem les bosses i al final, com sempre, sen's ha fet una mica tard i tot just tenim temps de sucar el neoprè a l'aigua abans d'anar al box de sortida sense escalfar. Cada tres minuts hi ha una sortida d'un grup d'edat i està tot calculat: box de control, box de sortida, "speaker", música, sortida... Després de desitjar sort a en Nil i en Roger, arriba el moment personal on cadascú de pensar en coses diferents però segurament molt importants, són uns 10-20 segons de reflexió abans de començar i estar-nos les hores que facin falta fins arribar a la línia d'arribada: botzina, "Pirates del Caribe" i a l'aiguaaaaaaa!!!!! Surto molt tranquil, la veritat que sense gaires cops i els últims del grup, la primera balissa està a uns 200m de la costa on girem per fer 1500m resseguint la costa direcció Nord. Aquí me'n vaig per fora per anar tranquil i no tenir nedadors al costat, la tàctica em surt bé en el sentit que nedo molt còmode tota l'estona i em sento molt bé, l'únic problema és que crec que me'n vaig massa lluny de les balisses, intento acostar-m'hi però sempre tendeixo anar cap a la dreta, és a dir allunyar-me de la gent... A mesura que passen els metres canvio la referència i arribo a la balissa on girem cap a la platja força bé, els últims metres nedant també els faig sense desviar-me gaire i surto molt content amb millor temps que fa 5 anys 40 minuts clavats i molt relaxat!!! Amb temps i tot per saludar el tiet, els pares i la Yas. La transició em surt molt bé, hi veig tant en Nil com en Roger que sembla que hem anat molt junts nedanat (tal com va passar al Triatló sprint de Blanes). Surto abans que ells a agafar la bici tot apunt per afrontar el tram que tinc més ganes: la bici!


No puc explicar com de bé m'ho vaig passar en aquest tram, m'agrada molt la bici de carretera (sobretot quan no hi trànsit i el perill és zero), i a més trobo que el circuit és magnífic per a un Ironman 70.3, amb muntanya (com a mi m'agrada), però no impossible de fer ràpid. Primer un enllaç ens porta fins a Sant Pol on comencem a pujar cap a Collsacreu passant per Sant Islce i Sant Cebrià, primer molt suau i cada vegada més dur. A Arenys de Munt hi trobo la claca una altra vegada, tal com havíem quedat! Això sempre va bé per animar! :D D'aquí a Collsacreu hi ha tot just 3km una mica durillos però assequibles i que els faig molt còmodament, baixada fins a Sant Celoni (on just veig els dos primers classificats) i pujada cap a la Costa del Montseny, un port més llarg i dur que l'altre però com que vaig molt fi només faig que passar gent i gent i gent! Vaig molt fort en el tram de bici (com fa cinc anys), però aquest cop he planificat molt bé com menjar i no equivocar-me ni amb la beguda ni amb les sals ni amb les barretes... La cosa va molt tornant cap a Sant Celoni i la pujada de nou a Collsacreu, pensàvem que era possible fer 3h.30' en aquest circuit, i al final em surten 3h15' (quinze minuts més que el 2009 però en un circuit mooooolt més dur), així que ara només es tracta de fer una mitja marató digna i ja ho tindrem.


Transició molt bona i a córrer, al quilòmetre 2 primer pas per meta i cap a Pineda, les sensacions són mooooooolt millors que l'altra vegada, aquest cop almenys puc córrer (a poc a poc però córrer!!! HEHE). Tots els quilòmetres estan marcats i sembla que vaig una mica per sobre de 5' al quilòmetre, un temps digne per no haver entrenat gaire el córrer i després de tot, abans de Pineda el vent pica fort de cara però en donar la volta el tindrem a favor! Ja a Calella em trobo la claca per primera vegada i després em vaig creuant amb en Roger i en Nil i també amb en Tòfol que també l'està fent i el tinc just a darrera i sembla que em va atrapant! Aquesta segona volta és molt més dura pel que fa al vent, realment abans de donar mitja volta es fa força dur, però també s'ha de reconèixer que el dia va ser perfecte per a fer un triatló, no va fer molta calor i el cel va estar tapat bona estona, la natació no hi havia gaire onada i vam nedar molt bé, i el vent no va afectar gens la bici, cosa que hagués estat pitjor que els 3km en què molestava corrent. I bé, en donar la volta només quedaven 5 km per entrar a meta, i segons els meus càlculs tenia a l'abast baixar de les 6 hores! Així doncs xino-xano corrent cap a la meta i gaudint al màxim d'una entrada on ho vaig donar tot amb l'estelada i animant a tota la gent que hi havia a les grades que em van acompanyar amb apludiments i crits (com m'agrada!!!) fins a la meta amb 5h.56'34" on vaig fer un salt que el meu pare va enganxar de ple:


L'espineta del primer "half" on vaig punxar brutalment en el tram de córrer estava treta i avui tot havia sortit rodó. En Roger va arribar amb 6h.15' i en Nil amb 6h.38' i tots, a part d'acabar contentíssims amb els resultats, també vam acabar molt sencers físicament, cosa que vol dir que vam fer uns molt bons entrenaments! En Tòfol va entrar 3' darrera meu, però també havia sortit en la sortida de 3' després, així que vam clavar el mateix temps! :D
A l'arribada, a part de la claca que ja us he anomenat també hi havia la "family" d'en Roger i molts amics! Realment fa il·lusió que et vinguin a veure els amics, a més crec que van poder gaudir de tot el muntatge de l'Ironman i de veure com "quatre matats" corren i corren sense saber perquè! ;)


Això és tot companys, proper repte Ultra de l'Emmona, bé la veritat és que aquest post l'he acabat el diumenge mateix de l'Emmona (15 de juny) i al final no he fet la Ultra sinó la Marató... Bé, millor us ho explico en el post de l'Emmona, no? HEHEHE! :D