16 de juny de 2014

Marató Emmona 2014

Doncs tal com acabava l'última entrada primer de tot us explico què ha passat amb l'Emmona. Durant l'entrenament per l'Ironman 70.3 de Calella, les coses anàven bé i un dia vaig mirar les inscripcions per l'Ultra de l'Emmona... En quedàven unes 10 i també vaig veure que fins el dia 20 de maig (just després del Half) podia cancelar la inscripció i perdre només 10€. Així que sense pensar gaire m'hi vaig inscriure amb el marge de borrar-me si l'Ironman 70.3 no anava bé. Finalment tot va anar bé, però després del Half no he pogut anar a córrer tant com volia i a més a més tinc vàries coses al cap fins al 23 de juny i fer la Ultra volia dir hipotecar tot el cap de setmana; a més, siguem sincers, la meva preparació no hauria estat òptima per una Ultra com aquesta... Així doncs, no em va costar gaire decidir-ho, vaig sortir a córrer dijous 29 de maig a la tarda (no va anar massa bé) i en arribar vaig fer un mail demanant el canvi a la Marató i que l'endemà em van contestar que cap problema. Així doncs perfecte, més tranquil i igualment bon entrenament per la UTMB!!!


Divendres 13 de juny a la tarda marxo cap a Sant Joan de les Abadesses a recollir el dorsal i al briefing, i en acabar, amb en Jordi Vissi (que fa la Ultra) cap a Ribes a sopar i a dormir (ell a l'hotel i jo al Pathfinder). El sopar va ser divertit: després d'estar un quart d'hora esperant en un bar per fer un entrepà "pim-pam" ens diuen que la cuinera s'ha tallat i que no ens podran servir... I voltant pels carrerons de Ribes: "Fonda Vilalta", només entrar-hi semblava més una casa que una Fonda. El menjador sembla de casa els avis, tant per l'enrajolat com pels mobles i la dona que ens va servir també! Certament, la cosa va sortir rodona, un menú de primeríssima qualitat de 12.5€ i boníssim!!! Sopa de primer, carn amb patates de segon i flam artesanal de postres! Vam estar d'acord que allò ens faria acabar les curses segur! I com que en Jordi va ser FINISHER de la Ultra va anar a celebrar-ho amb un dinar a la Fonda Vilalta diumenge! Si mai faig la Ultra, serà una parada obligada!!! :D


Doncs bé, després del magnífic sopar a preparar-ho tot al cotxe. Sincerament comptava ser al cotxe com a molt tard entre 9:30 i 10 del vespre i ja éren les 11 passades... Després de preparar-ho tot per l'endemà vaig poder rascar una mica la guitarra (dilluns 23 tenim actuació amb els Surmàstrics per la revetlla de Sant Joan) i anar a dormir passades les 12 de la nit...
A les 4:10 sonava el despertador! Temps just per plegar-ho tot, menjar una mica (pa bimbo amb nocilla +  cacaolat + plàtan) i sortir a agafar el bus que ens porta a Sant Joan amb la Marta, en Xavi i en Jordi. Ara ja només tenim ganes de sortir per començar a córrer per la muntanya!

A la sortida ens trobem amb tota la resta de Fondistes que fan la cursa, tant els de la Ultra com la majoria de la Marató! Ens col·loquem a la cua de la sortida i sortim tots junts. La meva intenció és intentar anar amb en Jordi Vissi, que tot i fer la Ultra, està en bona forma i crec que tindrà un bon ritme per seguir. Així ho faig i també ens acompanaya en Lluís Toll que ha entrenat molt amb en Jordi. Sincerament i que no surti d'aquí, tot i que feien la Ultra em va costar seguir-los tota la pujada al Puig Estela, però dintre meu pensava "Cullons si aquests fan la Ultra i jo només la Marató com no els he de poder seguir!!!!" HAHAHA! Tota l'estona anàvem veient l'Eric fins que es va enganxar amb nosaltres i tots quatre vam arribar junts al Puig Estela!


Els primers 500m de baixada són un mur de gespa d'aquells típics de tirar-hi el formatge i avall com les cabres... Sincerament, allò era un "campi qui pugui", tothom patinant i amb molt de compte... Però la veritat és que m'hi vaig trobar molt còmode, vaig utilitzar molt els pals i vaig baixar molt bé avançant molta gent (llàstima que fos tan curt), vaig deixar els tres companys una mica enrere i vaig pensar "tu vés tirant que a la pista segur que t'atrapen...", tal dit tal fet, primer en Jordi i abans de l'avituallament de Pardines ja estàvem els 4 junts altre cop. A l'avituallament vam trobar-hi en Joan (el pare de l'Eric) i els Fondistes Helio i Pere que ens van animar. Aquí ja va tocar menjar una mica, omplir i afrontar una pujada duríssima fins al coll de Trespics. En començar aquesta pujada ja vaig veure que el meu ritme era un pèl més lent que el d'ells tres i vaig veure com passa a passa se m'escapàven; sempre els anava veient però cada cop més lluny. Abans d'arribar al següent avituallament vaig menjar tranquilament (pensava que estava més lluny i ja tenia gana), però de seguida vaig arribar-hi i just en aquell moment ells tres marxaven. Em vaig animar per intentar anar amb ells i vaig omplir bidons i agafar un parell de taronges per seguir-los. Vam estar junts una estoneta però altra vegada anàven un puntet de res per sobre meu i sincerament no volia tenir aquell patiment d'anar-los seguint que segur que pagaria car. Així doncs van marxar i en Lluís es va quedar amb mi fins coronar Trespics, aquí em vaig abrigar i menjar (tenia mooooolta gana) i en arrancar de nou es va trencar la motxilla, però per sort amb un nus ho vaig solucionar ràpid. En arribar al Coma de Vaca en Lluís m'estava esperant, sembla que no anava amb gaire bones sensacions. A partir d'aquí, xino xano cap al Coll de la Marrana, primer suau i al final duríssim fins al coll. Allà vaig tonar a menjar molt; me n'adono que tinc que menjar moltíssim en aquestes curses sóc un pou sense fons... hehe! Sort que sempre porto molt menjar a la motxilla :). Aquí en Lluís em diu que es retira, intento convèncer-lo de continuar fins a Núria, però té molt clar que no. A l'últim moment arranca amb mi cap a Bastiments, però al cap de 2' em diu que no, que se'n va cap a Núria (on hi ha els seus pares) per baix, sense passar pels cims.


Jo continuo amunt i després de menjar em trobo molt millor que abans del coll (em trobava força cansat), i per acabar-ho d'adobar a dalt m'hi trobo en Toni, en Joan, l'Anna i la Núria animant! Injecció de motivació espectacular perquè no m'ho esperava!!! :D A més, em diuen que l'Eric i en Jordi estan a 15 minutets i amb les forces que tinc crec que els puc atrapar. Gas a la burra i després de plegar pals a saco cap a Fresers i Infern. Un dels millors moments de la cursa, després de 30 quilòmetres i a tope per la cresta fins al cim de l'Infern (anada i tornada), on curiosament em trobo l'Eric i en Jordi just quan tornen: ja els tinc!!! En Jordi em diu que m'esperen, però li dic que vagin tirant, que ja els atraparé. Al cim tardo una mica a fer la foto perquè he d'esborrar-ne algunes perquè la memòria és plena. Tinc gana, però penso "d'Infern a Fossa del Gegant no és res i després avall i arribada": mentida, mentida, mentida... HAHAHA!

El tema és que surto enxufat per atrapar-los però la cosa no tira... Tinc gana però no prou com per parar i vaig fent però amb molta menys energia que abans, veig que no arribo mai a Fossa del Gegant i se'm va fent llarg i llarg i llarg... Ara ja no passo tants corredors, més aviat em comencen a passar alguns, però segueixo pensant que no val la pena parar a menjar pel que queda. Des del Coll de Nocreus reseguíem els pics però ja de baixada cap a Núria, el tema és que cada pujada (per curta que fos) se'm feia eterna, però seguia sense parar a menjar. Finalment ja encaro la llarga baixada però estic tan fos que al final paro a menjar (tard, ho sé...). No ens podem equivocar ni una mica en una cursa així perquè es paga molt car. A veure jo tampoc ho vaig pagar tan car, com a molt 20 minutets que és el que em van treure l'Eric i en Jordi a l'arribada de Núria, però està bé tenir-ho en compte, i més perquè no és la primera vegada que em passa.


Finalment 9h 46' a Núria, una mica més del que m'esperava però vista la duresa de la cursa i l'entrenament que porto contentíssim! Temps just per dir hola i adéu perquè no podia perdre el cremallera de les 16.00. En Jordi està una mica dubtós aquí, però sembla que continuarà almenys fins a Planoles. Com ja he dit abans, al final va acabar (ningú en dubtava...), en 24 hores justes, felicitats Jordi! La resta de Fondistes vam passar una gran i dura jornada a la muntanya!

Després d'això puc dir que la UTMB està una mica més a prop i que la veig possible. Les cames han respost bé i només toca entrenar més per la muntanya. Després de la revetlla m'hi posaré al 100% amb la intenció de fer sortides de 6 horetes almenys cada finde i la resta anar fent, ja vindrà sol! A veure si surt tot bé, apa, fins la propera! :D

Fotos al Facebook
Fotos Toni
Vídeo Toni

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada