A mitjans de juny ja havíem comprat els bitllets per anar a Còrsega. La intenció era que fos la celebració del doctorat tot i que encara no sabia 100% si l'1 d'agost (dia de sortida) ja l'hauria defensat, en tot cas, com que a l'agost igualment no el defensaria, doncs vaig decidir comprar-los igualment. Marxàvem en Joan Pitarch, en Cesc i jo, amb la intenció de fer tot el GR complet en 7 dies més o menys, tot i que teníem 8 dies oficialment per fer-lo. La guia d'en Sergi Lara (GR-20 Travesía de Córcega de sur a norte en 10 etapas, Desnivel ediciones) estava feta en 10 dies, i vaig pensar que era factible baixar-ho 2 o 3 dies. La intenció no era anar molt ràpids, sinó allargar les jornades i que això ens permetés anar retallant una mica dia a dia. El que en aquell moment no sabia, era que aquesta guia era la més ràpida de totes les publicades, ja que la llargada clàssica de la ruta és de 16 etapes. I el que tampoc sabia és que en la segona edició (2014), la guia s'ha reestructurat en 13-16 etapes, segurament perquè les 10 etapes eren complicades de fer per molta gent... Així doncs intentar-ho en 7-8 dies era força complicat tot i que no impossible.
Doncs sense temps per repirar després de la defensa de la tesi, el divendres 31 de juliol al vespre agafo el tren a l'estació de Blanes amb la motxilla carregada i amb aquell cuquet de les grans aventures voltant per l'estómac. L'avió sortia a les 5 del matí i havíem quedat a les 3 a l'aeroport, en el meu cas, la millor opció va ser arribar-hi amb l'últim tren i estirar-me per allà fins l'hora que havíem quedat. No vaig dormir gaire però sí que vaig tancar els ulls una estona. En Joan va arribar en taxi i en Cesc amb autobús, cap dels dos havíen dormit res aquella nit. Ens repartim la tenda i cap al control i amunt a l'avió! Viatge plàcid i puntuals a les 6:30 aterrem. Tenim 3km, que farem a peu, fins a l'encreuament on passa l'autobús que ens portarà a l'inici del GR20, Conca. La majoria de gent comença pel nord, a Calinzana, perquè les guies franceses van de nord a sud, però la guia Desnivel que portem és de sud a nord i ens ha convençut més fer-ho així. Un cop a l'encreuament hi ha un Carrefour que obre a les 8:30 i el bus passa a les 8:50, així que ens organitzem perquè en Cesc i en Joan facin la compra a màxima velocitat i jo em quedo esperant el bus amb les motxilles. La idea és comprar pels primers dies, ja que ens han dit que un cop dins del GR tot és caríssim (no es passa per cap nucli gros i els refugis i cases per on es passa tenen un petit "supermecat" a preus escandalosos...). Tot surt perfecte i arriben una mica abans que l'autobús i podem pujar-hi sense problemes. Dues horetes (que s'allarguen perquè hi ha molt de trànsit) i ja som a Sainte Lucie, on dinem i truquem a l'alberg de Conca que ofereix un servei de "taxi" pels 6 quilòmetres de carretera fins a l'inici del GR20.
Dia 1: Conca - Refugi d'i Paliri
Temps: 13:41 - 18:39 = 4h 58'
Distància: 14km
Desnivell: 1239m d+, 420m d-
Ens posem en marxa tant bon punt arribem a l'alberg de Conca, amb una previsió una mica inestable (possibilitat de tempesta), però convençuts d'arribar-hi. L'etapa em va semblar molt bonica per començar, i encara que fos gairebé tot pujada la sensació va ser que en ben poca estona ja estavem rodejats de muntanyes salvatges i completament aïllats del món. De totes formes va ser un dels dies més durs de tota la ruta... Per començar perquè la nit anterior no havíem dormit i ens posàvem a caminar amb el cansament del viatge, també perquè era el primer dia i ens havíem d'acostumar als 12kg de motxilla i finalment perquè feia una calor/xafogor que ens va deixar secs a les primeres de canvi. Així doncs, vam arribar al refugi, vam acampar, vam sopar i ens vam posar a dormir... La recompensa de tot plegat va ser la nit més plàcida per tots tres, vam dormir com uns angelets d'una tirada, quina nit!!!!
Dia 2: Refugi d'i Paliri - Bocca di Bavedda - Agulles di Bavedda - Refugi d'Asinau - Monte Incudine (2135m) - Ruïnes de Pedinieddi
Temps: 8:16 - 19:55 = 11h 39'
Distància: 18.5km
Desnivell: 1875m d+, 1307m d-
Primer dia complet de caminar, la idea era veure com ens trobàvem i fins on podíem arribar. Comencem una mica més tard del que esperàvem, i avancem molt bé fins al coll de Bavedda, on hi passa una carretera i hi ha forces casetes per comprar i menjar. D'allà continuem per la variant alpina que passa per les agulles de Bavedda, un tram molt guapo amb un tramet amb cadenes i unes vistes espectaculars. Desde dalt ja veiem el refugi d'Usciolu al peu del Monte Incudine que ja arriba a més de 2000m d'alçada. El camí baixa fins al riu i cal enfilar vint minutets fins arribar al refugi, uns vint minuts que van ser mortals per en Joan que va arribar al refugi amb una "pàjara" important! Vam arribar-hi en 5h 49' i vam fer una parada llarga de gairebé dues hores per "ressuscitar" en Joan. Aquí també vam estar xerrant amb un català que ens va posar al dia de vàries coses, per començar que ell no va poder començar a Calinzana perquè hi havia risc d'incendi (per la sequera i fort vent) i la Gendarmerie prohibia la sortida en el primer tram fins a Ascu Stagnu (tres etapes). I la segona notícia era que el famós tram del Cirque de la Solitude (tram tècnic amb cadenes) estava tancat degut a un accident que havia deixat uns quants morts, de totes formes ja hi havia una alternativa senyalitzada (més dura) que pujava fins gairebé 2600m. Això era la informació que teníem gràcies a ell i que a partir d'aquell moment vam anar ampliant amb els dies i preguntant a la gent que ens creuavem. Així doncs, arrenquem amb la intenció de pujar al Monte Incudine i dormir a l'altra banda, a les ruïnes de Pedinieddi, que en Nil i la Maria (una parella que coneixíem i que l'estaven fent just 4 dies abans que nosaltres) ens havíen dit que era un bon lloc per dormir-hi. L'acampada lliure està prohibida dins del "Parc Naturel Régional de Corse", excepte al costat dels seus refugis pagant 7€ per persona; de totes formes com que ells ens havíen dit que s'hi podia acamapar bé, no vam dubtar a tirar endavant, avançar un mica més i començar a retallar etapes... La pujada al Monte Incudine va ser diveritda (utilitzant les mans) i llargueta, però el mateix cim i les seves vistes eren magnífiques ben entrada la tarda (aquí l'any 2011 es va canviar el recorregut del GR i ara no passa pel Monte Incudine i fa una gran volta per un refugi, nosaltres vam seguir l'antic traçat del GR que ara és una variant passant pel Monte Incudine i l'altiplà Coscione). Vam anar baixant tranquil·lament, vam omplir en una font que també ens havíen avisat que hi havia i poc després ja vam trobar les ruïnes on vam plantar la tenda, ens vam fer un petit banyet en una bassa i vam sopar uns "noodles" amb les últimes llums del dia. Aquesta nit ja no va ser tan bona com la primera... Va fer més fred i vaig haver de compartir sac amb en Joan (que no el va trobar a casa seva i va venir sense...).
Dia 3: Ruïnes de Pedinieddi - Punta di a Scadatta (1835m) - Refugi d'Usciolu - Monte Formicula (1980m) - Punta Cappella (2040m) - Refugi di Prati
Temps: 9:02 - 20:00 = 10h 58'
Distància: 23.3km
Desnivell: 1650m d+, 1457m d-
Aquest dia va costar molt arrencar, el primer tram va ser molt planer i a mig de bosc (altiplà de Coscione), molt bonic. Després vam enfilar cap a una cresta que ja feia estona que veiem ben lluny, segons el perfil de la guia un cop a dalt només tocava anar baixant fins al refugi... Quina gran mentida! Un puja i baixa constant en plena solana i molt pedregós... Se'ns va fer força dur, també perquè el refugi es veu relativament a prop però no s'hi arriba mai... Finalment hi vam arribar després de 3h 48' i vam fer-hi una parada de 50 minutets per comprar menjar i refer-nos una mica. De totes formes vam decidir continuar per pujar el Monte Formicula i baixar fins a Bocca di Laparo on hi havia una cabanya per dinar-hi. Ben dinat ens quedava un tram força alpí travessant diverses agulles i molt rocós. De totes formes ens ho esperàvem pitjor i ho vam fer molt bé amb bones vistes i molt autèntic. Al final (ja es veu el refugi) vam fer una grimpadeta fins a la Punta Cappella! Semblava que estigués molt a prop però tela amb els rocs fins arribar-hi! Després baixadeta i creuament amb ramat de cabres abans d'arribar a un dels refugis més ben situats i espectaculars del GR, amb vistes al mar i un prat de gespa fantàstic per acampar-hi! Un lloc idíl·lic!
Dia 4: Refugi di Prati - Bocca di Verdi - Cases de Capannelle - Estació de Vizzavona
Temps: 8:11 - 19:51 = 11h 40'
Distància: 33km
Desnivell: 1167m d+, 2068m d-
Ens esperava un dia llarg però amb la recompensa d'arribar al que es considera "la meitat" del GR, Vizzavona, un punt on hi passa un tren i on, en teoria, hi ha una mica de civilització i teníem decidit de dormir en un llit. Primer una llarga baixada ens portà a Bocca di Verdi en 1h 24', on també hi passa una carretera però només hi ha una casa-alberg (amb els típics porcs silvestres de Còrsega!). Vam beure-hi alguna cosa i també vam poder-hi llegir el diari corse-matin on deia que en Mas ja havia convocat les eleccions i també vam veure que la previsió pels propers quatre dies era molt bona! Amb aquestes bones notícies continuem per un camí a mig de bosc molt bonic i fàcil d'avançar-hi, després d'una pujadeta una mica més forta arribem a les Bergeries de Gialgone on es pot agafar una variant alpina passant pel massís del Monte Renoso però que aquest cop no l'agafarem i seguim pel GR per un camí molt plàcid travessant diversos rierols a mig de bosc fins arribar a una carretera amb un riu on en Cesc s'hi fa un banyet i una pujadeta (tela amb la pujadeta) que ens porta fins a les cases de Capannelle, una petita estació d'esquí amb un alberg, on vam arribar-hi després de 4h 22' de sortir de Bocca di Verdi i paradeta d'1h 20'. Aquí els senyors Cesc i Joan van decidir fer-hi un gran tiberi! A mitja etapa i quan encara quedava tota la tarda, en fi... S'ha de reconèixer que es van fotre un bon menú i que feia molt bona pinta, però jo em vaig fotre una llauna de raviolis amb un magnífic Liptonic (gran descoberta del GR! Un Lipton amb gas, brutal!). L'última part era ben senzilla a mig de bosc sense gaire complicació i on vam passar per un lloc bucòlic: les Bergeries d'Alzeta. La baixada final es va fer llarga, però finalment vam arribar a l'estació de Vizzavona justos de temps per comprar en un mini-súper al costat de l'estació de tren. Vam agafar allotjament en un hotel que tenia una part d'alberg i vam sopar unes bones pizzes a "Le Refuge du GR20" també al costat de l'estació. Així doncs un bon lloc per carregar piles a mig camí!
Dia 5: Estació de Vizzavona - Refugi d'Onda - Punta Pinzi Corbini (2020m) - Refugi de Petra Piana
Temps: 7:56 - 18:42 = 10h 46'
Distància: 17.8km
Desnivell: 2047m d+, 1102m d-
Dia 6: Refugi de Petra Piana - Refugi Manganu - Castel di Verghio
Temps: 8:28 - 19:03 = 10h 35'
Distància: 24.7km
Desnivell: 1130m d+, 1581m d-
El dia es presentava molt bé i la primera part de l'etapa pintava com una de les més alpines i boniques de tot GR creuant diversos llacs d'alta muntanya i amb alguns passos complicats amb grimpada inclosa. No em va decebre gens, sens dubte un paratge magnífic el Cirque du Capitellu! La baixada també la vam fer força bé fins al refugi de Manganu, on abans de dinar vam fer un banyet tots tres! Vam arribar-hi en 4h 47' i ens hi vam estar 1h 28' parats comptant el banyet. La següent etapa que faríem a la tarda es presentava més tranquil·la i així ens ho confirmaven una parella de catalans (que venien del nord) amb qui vam estar parlant tot dinant. I realment va ser una etapa plàcida, a no molta alçada, creuant el llac Ninu, i potser la baixada final fins arribar a Castel di Verghio (que ja el vèiem desde lluny) es va fer una mica llarga. Per la història quedarà l'apretada final per intentar arribar abans de les 19:00 (els catalans ens havíen dit que a aquesta hora tancava la botigueta que hi havia), vam arribar a les 18:59 però ja no ens hi va deixar entrar... Per sort l'endemà al matí obria prou aviat com per poder-hi comprar. Aquí a Castel di Verghio en Joan i en Cesc van tenir un altre "atac" de burgesia i van agafar-se l'alberg, així que jo vaig muntar la tenda pel meu compte i vaig dormir-hi solet com un rei!
Castel di Verghio és una petita estació d'esquí i el paratge no és especialment bonic, però era l'últim punt amb certa civilització abans d'Ascu Stagnu. Ja portàvem dies veient que en Joan i jo no podíem arribar fins al final ja que teníem l'avió diumenge al matí, i al ritme que portàvem arribàvem al final el mateix diumenge a la nit (només un dia més del previst inicialment...). Hi havia dues opcions: canviar el bitllet d'avió per tornar amb en Cesc (que tenia la tornada per dimarts i era el següent vol de Vueling), o deixar-ho a Ascu Stagnu (a tres etapes oficials del final, però al ritme que portàvem una de les nostres). En Joan em va dir que ell plegaria a Ascu Stagnu, però jo no ho tenia gens clar... En un primer moment vaig decidir tornar amb ell tal com estava previst, però l'endemà al matí vaig trucar a la Yas (tenia que portar-la a Girona dimarts al matí i si em quedava s'havien de canviar els plans) i parlant amb ella vaig decidir canviar el bitllet d'avió i quedar-me per acabar-ho, gràcies Yas per ajudar-me i comprendre-ho! :)
Dia 7: Castel di Verghio - Refugi Ciottulu di i Mori - Paglia Orba (2525m) - Refugi de Tighjettu
Temps: 8:45 - 19:18 = 10h 33'
Distància: 20km
Desnivell: 1700m d+, 1455m d-
Després de tot el meu procés mental per decidir si plegava a Ascu Stagnu o l'acabava amb en Cesc vam començar una mica tard a caminar, i a més a les 9 vam parar perquè vaig trucar a Vueling (trucades internacionals a partir de les 9 del matí) per canviar el vol (55€ em va costar el canvi). Amb tots els temes logístics solucionats l'etapa es presentava força tranquil·la, però amb la possibilitat de fer-la cinc estrelles amb l'ascenció a la gran muntanya Corsa, la Paglia Orba. Es tracta d'una mole espectacular i molt estètica vista desde la distància i amb una bona grimpada fins arribar al cim. Així doncs vam anar pujant resseguint el riu en un tram molt bonic amb l'immens Paglia Orba al fons i aviat vam veure el refugi al peu de la gran muntanya. Vam arribar al refugi en 3 horetes, és a dir just abans de les 12 del migdia i força animats, així que vam decidir deixar-hi les motxilles i enfilar tots tres cap al Paglia Orba per tornar a baix sobre les dues i dinar al refugi de nou. L'ascenció va ser magnífica amb molta grimpada per diverses canals molt guapes, ens ho vam passar molt bé! I les vistes al cim també van ser molt bones. Jo em pensava que la baixada seria molt més complicada de desgrimpar, però al final vam anar baixant molt bé fins arribar al refugi dues hores i mitja després. Aquí vam demanar un menú per partir-nos tots tres (verduretes amb tomàquet i una macarronada boníssima de segon), que vam acompanyar també amb Coppa (un embotit típic de Còrsega i boníssim) que havíem comprat a Vizzavona. Una hora i quart després arrancàvem de nou per fer una gran baixada i pujadeta final fins al refugi de Tighjettu. La baixada se'ns va fer duríssima a tots tres, i sobretot a en Joan que ho va pagar amb una caiguda ben lletja de cares amb una bona rascada al genoll i a la panxa... Suposo que vam pagar l'esforç d'haver pujat al Paglia Orba i per això se'ns va fer tant dur. De totes formes abans d'arribar al refugi en Cesc es va fer un banyet i jo em vaig remullar els peus. Vam acampar una mica lluny del refugi sota d'una roca en un lloc molt bonic (i de nou al costat d'en Robert), però que de tant en tant venia una olor molt forta creiem que dels lavabos...
Dia 8: Refugi de Tighjettu - Monte Cintu (2705m) - Ascu Stagnu
Temps: 8:29 - 17:15 = 8h 46'
Distància: 11km
Desnivell: 1257m d+, 1491m d-
Aquest és el punt on abans es passava pel Cirque de la Solitude, però després de l'accident estava tancat i amb els dies vam saber que la variant portava fins a un coll molt a prop del Monte Cintu (el cim més alt de Còrsega) i tot seguit baixava fins a Ascu Stagnu (el punt on en Joan havia de tornar a la civilització per agafar l'avió l'endemà mateix que ja era diumenge) després d'un llarg descens. Era una llàstima no poder passar pel Cirque de la Solitude, però el fet de passar tan a prop del Monte Cintu era una oportunitat única per coronar el punt culminant de Còrsega! Tot i sortir a les vuit i mitja del matí, la pujada va anar molt bé perquè la vam poder fer gairebé tota a la ombra sense passar calor. Amb dues hores i mitja ens vam plantar al coll on alguns deixaven les bosses per anar a fer el Monte Cintu. El cim es veia relativament "a prop" seguint una cresta, però resulta que el camí era un puja i baixa constant per no anar per la cresta que era força aèria (i on en Cesc s'hi va exposar una estona de baixada...). Al cim ens hi vam trobar uns catalans que no feien el GR i havien pujat al cim per una altra vessant i també vam estar jugant amb uns ocells semblants a uns corbs però que en Cesc creu que eren una altra cosa! Al final vam estar gairebé dues hores per anar i tornar del cim i una horeta dinant després al coll. La baixada també va anar molt bé tot i que sempre veiem el final i costava acostar-nos-hi! Un nou banyet (ells, jo no) abans d'arribar al punt final d'en Joan, de nou una petita estació sense gaire encant excepte pel fet d'estar envoltada de les muntanyes més altes (i impressionants) de Còrsega. Tot just arribar-hi en Joan va trobar uns alemanys que el van portar fins al costat de l'aeroport de Bastia, així que tot li va sortir rodó per agafar amb tranquil·litat l'avió cap a Barcelona a primera hora de diumenge. Aquí ens dutxem i comprem menjar per sopar i per passar l'últim dia que intentarem que sigui l'endemà!
Dia 9: Ascu Stagnu - Refugi Carozzu - Refugi d'Ortu di u Piobbu - Calinzana
Temps: 7:40 - 20:29 = 12h 49'
Distància: 25km
Desnivell: 1912m d+, 3015m d-
Intentem llevar-nos més aviat i ho aconseguim però no tant com volíem. L'objectiu és enllaçar tres etapes de les normals per acabar avui mateix el GR, creiem que és possible ja que la darrera etapa és gairebé tota en baixada i pels horaris de la guia també ho veiem possible. Tot i això caldrà no perdre massa el temps i anar a l'idea! Comencem amb una pujada ben forta i un ritme infernal d'en Cesc... Un cop a dalt un petit flanqueig i cap a baix que fa baixada. Aquesta baixada amb algunes cadenes i la passarela Spasimata al final, amb banyet d'en Cesc (sí, un altre cop) i arribada al refugi amb 3h 13' i parada ràpida de mitja horeta. La segona etapa té una mica més de complicació; de nou comencem amb una forta pujada fins a Bocca di l'Innominata, l'últim gran coll de la travessa. Allà enganxem en Robert, que sempre sortia molt més aviat que nosaltres (de fet tothom sortia més aviat, solíem ser dels últims en començar les etapes sempre, tot i que després doblàvem i allargàvem fins a última hora!), i ens n'acomiadem per darrera vegada ja que ell es quedarà a l'últim refugi i acabarà l'endemà. I tot i que estiguem a prop del final, el següent tram té tela... De nou utilitzant les mans passant enmig d'unes agulles que avui estan cobertes per una boira que puja de la vall i que amenaça amb la possibilitat de pluja... Així anem fent per una cresta que es fa més pesada del que esperàvem i amb alguna pujadeta ben forta que fem a ritmes força alts... En arribar a dalt comença una baixada entre blocs de pedra que també s'eternitza i on de tant en tant notem l'espurneig de la pluja, per un moment apreta força però estem a mig de bosc i aguantem. Finalment una nova pujadeta i ja veiem el refugi d'Ortu di u Piobbu, el primer començant pel nord, al qual hi arribem després de 4h 24' de sortir del refugi Carozzu, i la parada serà d'una mica més d'una hora. Ens posem a la terrassa per dinar i just en aquell moment cau un xàfec important, així que acabem dinant a dins, però per sort de seguida surt el sol i després de reposar una estona podem continuar per acabar el GR avui mateix!! Sortim una mica abans de les 5 de la tarda, així que ens queden unes tres hores i mitja de sol per assaborir el final d'uns dies espectaculars creuant l'illa de Còrsega. S'ha de reconèixer que aquesta etapa és especialment recomanable de fer en la direcció que la vam fer nosaltres, amb les vistes del mar i tota de baixada, al revés es converteix en una etapa duríssima per començar, sense possibilitat d'ombra i força llarga. I així anem baixant, on també passem un tram amb una cadena i acabem corrent (no gaire però una mica de trot en algun tramet suau en baixada). I finalment veiem Calinzana, que només es veu quan ja hi ets ben bé a sobre! Arribem a l'església amb les últimes llums del dia i contents d'haver-ho acabat i de tenir un dia per descansar i gaudir amb una mica de relax. Vam buscar l'alberg de Calenzana per dormir-hi (avui sí en un llit!), ens vam dutxar i vam anar a fer el sopar de celebració al restaurant "Le GR20", on em vaig fotre una pizza que serà ja per sempre més una de les millors pizzes que he menjat mai, era boníssima, però a més a més, el moment i el lloc també contribueixen a mitificar-la encara més! Després de tastar el pastis francès (un aperitiu anissat) que va passar molt bé, ens n'anem a dormir amb la il·lusió d'haver acabat i de passar una nit llarga i plàcida sense les presses del despertador l'endemà al matí...
Dies 10 i 11: Calvi i tornada desde l'aeroport de Bastia
Doncs finalment la nit va ser horrorosa... Ens pensàvem que estàvem sols a l'habitació (dos lliteres), però a última hora hi havien posat un inquilí! Però el problema principal no va ser aquest sinó una xafogor insuportable que va fer que ens costés molt dormir... Amb tot plegat abans de les 8 ja estavem desperts i vam anar a comprar un bon esmorzar al supermercat del poble (aquest sí, un supermercat normal amb preus normals...). Després d'esmorzar i xerrar una bona estona amb un parell de bascos que també havíen acabat el dia abans, anem a fer autoestop per arribar-nos a Calvi on volem passar-hi el dia. No va tardar massa a parar un alemany solitari amb un cotxe força "cascat" i que estiuejava a Còrsega cada any (perquè li agradava molt) que ens va portar amb molt de gust fins al centre de Calvi sota una fina pluja. Vam acabar allotjant-nos a un hotel a les afores de Calvi però no gaire lluny del centre i amb una caleta molt bonica al costat on ens hi vam refrescar com a colofó a un gran viatge després de fer quatre compres pel centre i visitar la bonica ciutadella de Calvi. Sopar d'un bon "panini" tot mirant un concert de música corsa des de la mateixa Ciutadella i a dormir. L'autobús sortia a les 7 del matí cap a Bastia i ens va deixar a pocs quilòmetres de l'aeroport i vam fer el primer tram a peu tot fent autoestop que no va ser fructífer. Arribem de nou al Carrefour del primer dia, comprem esmorzar i decidim provar de fer autoestop per evitar caminar els 3km que ens queden fins l'aeroport sota una solana important. Finalment una dona corsa amb un cotxe força "cascat" de nou ens acosta amablement a l'aeroport per posar fi a una aventura completa per la selvatge illa de Còrsega. Em queda l'assignatura de visitar-ne la costa que diuen que és molt bonica també... Així doncs que hi haurem de tornar algun dia!
Salut i fins la propera!
Totals
Temps: 3 dies 20h 44'
Distància: 187.3km
Desnivell: 13977m d+, 13896m d-
PD1. Les distàncies i desnivells han estat extrapolades d'aquest track de wikiloc, del track de wikiloc d'aquest blog que també ens va ser molt útil i els dos últims dies (Dia 8 i Dia 9) del meu rellotge que el vaig utilitzar en veure que tenia prou bateria per arribar al final.
PD2. Podeu veure una recopil·lació més extensa de fotos al Facebook!
PD2. Podeu veure una recopil·lació més extensa de fotos al Facebook!
Good post and pictures as we have best taxi service for you we are Detroit airport taxi .
ResponElimina