19 d’agost de 2015

Un repte diferent... Acabar la tesi doctoral!

L'any passat va ser un any esportivament parlant molt productiu (i també al blog), sobretot gràcies a la UTMB i la seva preparació. Des d'aleshores no he deixat de fer cosetes que ja us vaig resumir a la darrera entrada del 7 d'abril. Aquest any tenim un repte molt important amb en Xavi Ripoll a la Transalpine Run, però personalment encara tenia un repte més important que era acabar d'escriure la tesi doctoral. Després del primer any de màster i 3 anys i mig dedicats a la tesi (al final de l'entrada hi ha els agraïments de la tesi que són un repàs a tots aquests anys), era el moment d'acabar i posar punt final a aquesta etapa. Això que és molt fàcil de dir, no és tan fàcil en la realitat i tothom qui hagi fet una tesi doctoral ho ha patit en la seva pròpia pell. Des de principis d'any que era conscient que se m'acabava el contracte a finals d'abril i que "només" depenia de mi "finiquitar-ho" quan abans millor. De febrer fins abril vaig estar acabant els càlculs de l'últim capítol de la tesi, però faltava escriure els resultats i discussió d'aquest article i a més a més la introducció i discussió general de la tesi. En fi, una feinada on costa veure-hi el final si no és que fas un "cop de cap". Ja feia temps que sabia els terminis de presentació de la tesi i les dates s'acostaven precipitadament, i per mi el "cop de cap" va ser anar a passar una setmana a una casa rural a sobre d'Osor, totalment aïllat del món i amb un munt de rutes per fer (corrent i amb bicicleta).


Aquells dies va servir per treballar, per desconnectar, per ordenar les idees i sobretot per sentar les bases per acabar el doctorat. Els matins normalment treballava i sovint també ben dinat continuava fins acabar el que m'havia proposat, i després sortia a córrer o a fer rutes amb la bici on vaig descobrir molt bé la zona pujant a Sant Gregori, Sant Benet i Sant Miquel de les Formigues! El cap de setmana va venir-hi la Yas i també vam treballar i desconnectar. 





















Finalment el 15 d'abril abans de marxar vaig fer una mail a la Isabel (coordinadora del doctorat) a veure si el meu plànning era correcte:

1. 5 de juny: Enviar la primera versió de la tesi a la Comissió de Seguiment que són qui ha d'autoritzar el dipòsit de la tesi (tenir una primera versió de la tesi en pdf).
2. 25 de juny: Límit per al dipòsit de la tesi a la UB (s'ha de tenir una còpia impresa i entregar-la).
3. 15 de juliol: Reunió de la Comissió de Doctorat de la UB i autorització de la defensa.

Aquest era el calendari necessari si volia finiquitar-ho abans d'agost i no allargar-ho més enllà, cosa que voldria dir defensar a finals de setembre o inclús octubre degut a les vacances i amb el risc d'acabar-ho allargant fins a final d'any... El 19 d'abril la Isabel em confirma que aquest calendari és correcte sempre que sigui capaç de complir-lo... Per tant el repte és majúscol: tinc 7 setmanes per escriure l'últim capítol de la tesi, la introducció i discussió generals, les conclusions i editar la tesi... Sembla impossible, però aquest "carmel" d'acabar abans de l'agost és un objectiu molt llaminer que em motiva moltíssim!
Així doncs, primer repte, escriure el darrer capítol! M'hi poso amb totes les ganes i vaig fent, però encara no sóc conscient que si vull acabar la tesi em caldrà fer un altre "cop de cap" (que ja explicaré més endavant). Treballant a tope entre setmana però durant aquest mes d'abril assoleixo tres reptes esportius que em feia moltíssima il·lusió de fer algun cop a la vida! :)

Primer de tot, el dissabte 18 de juny vaig agafar la bici de carretera i en solitari vaig sortir de Viladrau per fer tota la volta al Montseny i pujant inclús al Turó de l'Home amb la bici de carretera! En total 80km amb 2100m d+ i 4h50', un recorregut i una jornada molt bona! El següent diumenge vam anar amb en Jordi Vissi a fer una altra ruta que havia trobat pel wikiloc, una ruta pel Pedraforca fent-ne tots els cims principals sense necessitat d'escalar ni ràpels. Per fer-ho més èpic vam sortir de Saldes i tot va anar perfecte tot i que la boira no ens va deixar tenir unes molt bones vistes! I per acabar, una altra que em feia il·lusió de feia temps, la mítica Terra de Remences, a més, aprofitant d'acompanyar en Roger en un dels entrenaments clau de cares a l'Ironman de Niça! No ho vam fer el dia de la cursa sinó una setmana abans (el 2 de maig), en Roger estava molt fort, però vaig aguantar força bé (tot i un petit dubte de tirar enrere després del duríssim Coll de Bracons...). Malgrat tot, vaig continuar i em vaig recuperar per afrontar el tram final i acabar la volta llarga després de 170km, 2600m d+ i 9 hores de pedalar!



Després d'aquests petits reptes però que em va fer molta il·lusió de complir, va arribar el 9 de maig en què vam anar amb en Jordi i l'Eric a comprovar el recorregut de la Trail Selva Marítima que organitzem els Fondistes Blanes i que es disputava el diumenge següent. A partir d'aquest moment vaig fer el segon "cop de cap" que va ser "deixar" de fer esport... Sé que pot semblar contraproduent (sempre va bé aquell moment de desconnexió, de sortir a córrer, en bici...), però tot són hores que van sumant i que no em permetien complir amb els terminis... I això és el que va succeir (fixeu-vos en l'activitat esportiva del 10 de maig al 14 de juny...):


El 12 de maig em vaig permetre el "luxe" d'anar a Barcelona a sopar amb uns companys de la carrera (alguns ja doctors, alguns en procés) i veure la semifinal de Champions Barça-Bayern... Els vaig explicar el que em quedava per escriure i els terminis i quan vaig marxar van fer apostes... ningú confiava en les meves possibilitats, però potser això va ser un incentiu més de motivació! Gràcies compis ;)


Bé, doncs amb tot plegat arribem al dimecres 20 de maig, una data clau! Aquell dia envio la primera versió completa de l'últim capítol de la tesi a l'Emili (director de la tesi) i el mateix dia em contesta que li falten quatre retocs però que està prou bé com per posar-lo a la tesi. Això vol dir que tinc gairebé tres setmanes per escriure la intro i discussió generals i veig que encara tinc opcions d'arribar al 5 de juny (en realitat vaig negociar perquè el límit fos el dilluns 8 de juny, després del cap de setmana). El divendres 29 de maig envio la primera versió de la intro i el dimarts 2 de juny la primera versió de la conclusió... En aquest punt és on va ser molt important la rapidesa de contesta i correcció de l'Emili, doncs cada dia m'enviava comentaris als manuscrits de la intro i discussió. Crec que en total li vam fer unes tres passades a cadascuna de les parts. Recordo que el dissabte 6 de juny era la final de la Champions i que vaig estar tot el dia treballant (en aquest moment ja era majoritàriament edició de tot plegat amb el word perquè quedés en un format bonic), i que vaig veure la final i després vaig anar una estona a celebrar-ho, va ser com un petit moment d'esbarjo després de molts dies "a tope". Durant aquestes setmanes no van ser pocs els dies que em quedava a casa fins altes hores de la matinada per acabar i enviar-ho a l'Emili perquè ho corregís. L'última "gran" nit va ser diumenge 7 formatejant els capítols que ja tenia escrits i que havia d'editar en el format de la tesi... Una feina complicada perquè s'havien de "quadrar" les figures i les taules en el word i canviar-ne la nomenclatura... Dilluns al matí mig "zombi" vaig acabar de consensuar les conclusions amb l'Emili i vaig generar el pdf per a la Comissió de Seguiment. Aquesta era la primera data límit, i segurament la més important. Ara ja tenia el contingut fet i era qüestió d'anar corregint i millorant fins a dipositar la versió definitiva!

De totes formes, com sempre passa, la realitat va superar els bons auguris i les dates límit es van anar succeint una rere una altra! Primer de tot també calia fer una portada digna d'una tesi, i en Jordi Vissi que domina molt de photoshop i em va ajudar a fer-la. La meva idea era copsar el contingut de la tesi en la portada i donar-li un toc artístic... Així doncs amb la meva idea, ell em va donar les eines per aplicar-ho amb el photoshop i n'estic molt content del resultat final:


La tesi s'ha centrat en les comunitats microbianes (bacteris principalment) d'un estany dels Pirineus i de tres llacs de la zona càrstica de Banyoles. Bàsicament hem aplicat mètodes metagenòmics (seqüenciació de tot el DNA d'una mostra ambiental), per descriure quins eren els cicles biogeoquímics més importants i quins microorganismes portaven a terme cadascun dels passos d'aquests cicles. Així doncs, a la portada hi tenim un estany on s'hi representen els principals cicles que es donen en aquests llacs (carboni, nitrogen i sofre). Els puntets que formen les fletxes representen els bacteris que hem estudiat i els diferents colors d'aquests puntets representen la gran biodiversitat que hi trobem. Finalment està fet com si fos un quadre pintat que li dóna un toc artístic que m'agrada molt! Moltes gràcies Jordi per ajudar-me! :D

I doncs amb la portada acabada i encara revisant moltes coses que s'havien de millorar i errors de la primera versió, el 18 de juny arriba una altra data límit, la d'enviar un pdf a impremta per tenir-ne una primera còpia en format "semi-definitiu" per a poder-la dipositar! Després d'això encara vaig anar-la millorant per a tenir una versió més polida en el pdf que es publicarà definitivament on-line i que també servirà per a la impressió definitiva de les 12 còpies per al tribunal, per al director, per a mi... Amb tot això, el 22 de juny vaig rebre l'informe favorable per al dipòsit de part de la Comissió de Seguiment i el dia de la revetlla de Sant Joan vaig anar a Badalona a buscar la tesi impresa! Quina il·lusió veure-la a les teves mans, tota la feina d'aquests anys en un llibre, fantàstic! I finalment el 25 de juny (l'últim dia possible), vam anar a Barcelona amb la Yas a dipositar la tesi amb tota la documentació necessaria (Documents firmats, CDs amb la tesi, curriculums, la tesi impresa...). Ara ja sí que el repte semblava assolit (almenys en quant als límits administratius...). El 29 de juny vaig enviar la versió definitiva a la impremta per a fer les 12 còpies i el 2 de juliol ja les tenia totes a les meves mans, just el dia del meu 28è aniversari! A partir d'aquí vaig tenir una clara davallada de concentració... Havíem quedat el dimarts 14 de juliol per a fer un primer assaig de la presentació (amb en Xevi, en Gela, en Rüdi i l'Emili) i va ser un "desastre"... Però per sort encara quedaven dues setmanes per a la data de defensa que havíem decidit que seria el dimarts 28 de juliol. El 15 de juliol es reunia la Comissió de Doctorat per acceptar oficialment les defenses de les tesis, i el dijous 16 ja vaig anar a Barcelona amb els avis (just abans de fer la clàssica escapada estival a l'Escala) a reservar aula i pagar les taxes per poder llegir el 28 de juliol... Encara vaig anar massa ràpid perquè no ho tenien tot a punt, però per sort ho van fer allà mateix, tot i que em van dir que era una mica just per avisar el tribunal (que havia de confirmar la disponibilitat abans del dimarts 21 de juliol via mail). Així vaig marxar de "vacances" a l'Escala i m'hi vaig endur l'ordinador per anar retocant la presentació. El dimarts 21 de juliol vaig fer el segon assaig (amb en Xevi, en Gela i l'Emili) i tampoc en vaig quedar gens content, no tenia gens clar el que volia dir a cada diapo, ni com presentar-ho... Aquell mateix dia també vaig haver de fer mil trucades per avisar un suplent del tribunal que confirmés que acceptava formar-ne part. I finalment, el 22 de juliol publicaven la defensa de la tesi a la web, just 7 dies abans com diu el reglament i el divendres 24 (en plena Festa Major de Blanes) feia el tercer assaig amb en Xevi i l'Emili. Aquest assaig va anar millor en quant a l'estructura de la presentació, però jo personalment no em vaig acabar de sentir còmode i començava a estar força preocupat perquè la defensa era al cap de 4 dies... La Festa Major la vaig passar a casa millorant i repassant la presentació fins el mateix dilluns a la tarda (sí, poques hores abans de la defensa), quan vaig fer el darrer assaig amb l'Steffi, la Gemma i l'Emili, i aquest sí, per fi, va anar molt bé i m'hi vaig sentir molt còmode i confiat! Això va fer que almenys dormís tranquil aquella nit i encarés la presentació amb certa tranquil·litat.

I arriba el dia D, 28 de juliol, just 10 anys després de fer l'exàmen pràctic del carnet de conduir (casualitats de la vida), i també el dia de l'aplec de l'amor, és a dir, el final de la Festa Major de Blanes amb el típic concert a Cala Bona. La defensa va anar molt bé, tant la presentació com les preguntes i després la "celebració" amb el pica-pica que els pares van contractar a la pastisseria Baixas de Barcelona que va ser tot un èxit i tothom en va quedar molt content. També em va agradar molt tota la gent que va venir-hi, em va fer moltíssima il·lusió que hi fóssiu! Després el dinar amb el tribunal al Restaurant Pati Blau i finalment la celebració amb la colla de Blanes i també gent del CEAB a Cala Bona fent un "cremat" com mana la tradició i gaudint d'una gran vetllada (i banyet) sota les estrelles! Va ser un dia per recordar i per gaudir-lo, i realment ho vaig fer! :D





L'endemà, encara amb la ressaca vaig anar a Barcelona a tramitar (i pagar) el títol de doctor i em van dir que el tribunal m'havia posat Cum Laude (per tenir-lo ha de ser per unanimitat i en sobre tancat). Aquell dia vaig aprofitar per quedar amb en Cesc i en Joan per acabar d'organitzar el viatge de celebració del doctorat: marxàvem el mateix dissabte 1 d'agost cap a Còrsega per a fer el GR20 complet de sud a nord... Em diueu una millor forma de celebrar-ho?

Dr. Llorens-Marès ;)




PD1. En aquest enllaç podeu consultar el pdf de la tesi completa.

PD2. M'agradaria deixar escrites un parell de crítiques al sistema universitari i també a la UB. Per començar dir que fer el doctorat no ha estat especialment econòmic. La matrícula del màster em va costar 1900€ i 207€ el títol (sí aquell "pòster" que signa el rei i que me'l van donar 2 mesos abans d'acabar la tesi, és a dir gairebé 4 anys després d'haver-lo pagat: LAMENTABLE). El preu del màster segurament no és escandalós tenint en compte que hi ha uns professors i s'ha d'utilitzar la universitat per fer-hi les classes, etc... Però anem al doctorat, han estat 4 matrícules, un total de 2128€ (532€ aprox. per any), per no fer absoutament RES a la universitat, a part de fer-m'hi anar a tramitar la matrícula CADA ANY (els blanencs ja sabeu el preu d'anar un dia a Barcelona), en un món on tot es pot fer on-line, LAMENTABLE de nou. Bé, aquestes són les normes i la universitat poc hi pot fer (o sí?), però on SÍ que hi pot fer la universitat és en el darrer punt: la UB (cosa que en altres universitats no passa) obliga a que la defensa de la tesi sigui a les seves aules. No ho entenc, necessito saber el perquè, potser algú ha intentat defensar la tesi a casa seva? O què? Doncs la majoria de gent del CEAB fem la tesi a la UB i ens toca desplaçar-nos a Barcelona per a defensar tesis, i tots els companys que t'han acompanyat durant la tesi s'han de desplaçar a Barcelona... Deixant de banda tota la despesa econòmica que això suposa, també vol dir que si hi ha gent que té un experiment en marxa, o feina per fer a Blanes no podrà venir a la defensa. I a Blanes tenim un auditori excel·lent per a una defensa de tesi... Per cert, el dia de la meva defensa cap RESPONSABLE de la UB va venir a veure la meva tesi o a interessar-se pel meu doctorat (excepte el treballador que va obrir l'aula magna i va controlar els micròfons i la projecció). M'enervo només de pensar-hi, i més tenint en compte que jo sóc de Blanes i que la majoria de familiars que van venir també es van haver de desplaçar a Barcelona. Puc entendre que per "norma general" s'hagin de defensar en aules de la UB però les excepcions són importants i en el cas de la gent del CEAB, en estreta col·laboració amb la UB, caldria tenir-nos contents i no és el cas... Bé, doncs a part d'obligar-te a defensar la tesi, també cal pagar 157€ en concepte d'inscripció a l'examen de tesi doctoral (increïble però cert). I evidentment els clàssics 218€ pel puto títol oficial signat per una persona no escollida democràticament, amén. Per maquillar-ho tot plegat sí que és cert que posen a la teva disposició 600€ per pagar el desplaçament del tribunal (en el meu cas només van haver de pagar dos AVEs un de Madrid i un de Girona) i que de tant en tant organitzen un curs amb els "remanents" del programa doctoral, on va la resta? No ho sé, però m'agradaria saber-ho... Ens podrien ajudar a pagar les impressions de la tesi que en el meu cas va costar 500€. Apa, m'he quedat a gust, aquí queda escrit, segurament passaré part d'aquest escrit a la UB per intentar que això canviï en un futur, almenys el tema de poder defensar les tesis a Blanes!

PD3. Us deixo com annex els Agraïments que apareixen a la tesi. Vaig intentar que fóssin un viatge al llarg dels 5 anys que ha durat aquesta etapa (començant des del Màster) i és un bon resum del que ha estat aquest perídode:

Tot va començar l’estiu de 2009, just acabada la carrera de Biotecnologia. Com sovint passa quan acabes una etapa i n’has de començar una altra, els interrogants s’obren al teu davant i la millor forma de resoldre’ls és provar. Vaig fer una col·laboració al departament d’Enginyeria de Bioprocessos de la UAB en optimització de fermentacions (un tema clarament aplicat), però no em va convèncer. Jo sóc blanenc de tota la vida, els meus pares i avis tenen un botiga de pesca a on hi van a comprar coses la gent del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i sabia que feien ciència a la muntanya i al mar. I així va ser com l’Àngel (responsable de manteniment del CEAB), em va dirigir a l’Emili, qui posteriorment seria el meu director de tesi. I aquí cau el primer agraïment, si l’Àngel no s’hagués interessat en preguntar-ho i dir-ho als meus pares, segurament no hauria escrit aquesta tesi, moltes gràcies Àngel! Doncs bé, casualitats de la vida, el grup de l’Emili es dedicava a estudiar sisiside muntanya. m va dirigir a l'ir que pregunt coses gent del Centre d'l’ecologia dels llacs de muntanya (ja sabeu que m’apassiona la muntanya) i a més, utilitzant tècniques moleculars, que segurament era l’única via d’entrada al CEAB tenint en compte la carrera que havia estudiat. Allò va resultar en una col·laboració durant el mes d’Agost i el repte d’escriure un projecte per a obtenir una beca per a fer el doctorat en el seu grup. Aquell any vaig marxar d’octubre a març a fer unes pràctiques a una empresa biotecnològica a Slough (al costat de Londres), en uns mesos que em va servir per escriure el projecte i adonar-me’n que fer el doctorat era la decisió correcta. 
En tornar, vaig seguir col·laborant tot l’estiu amb l’Emili i després vam saber que no ens havien donat la beca. De totes formes, l’Emili va confiar en mi, i em va contractar a través d’un projecte per a que pogués fer la tesi. Això s’ha anat repetint any rere any fins acabar la tesi i no puc fer res més que estar eternament agraït d’haver pogut fer una tesi doctoral sense disposar de beca, una cosa que només depenia de l’Emili. Aprofito per agrair-te tot el temps que has dedicat a la meva tesi, sobretot aquests darrers mesos (per no dir setmanes) i també per ensenyar-me tantes coses sobre la ciència i sobretot com transmetre un missatge, ja sigui en un article o en una xerrada, moltíssimes gràcies!
Aquell primer any també va ser el del Màster en Ecologia Fonamental i Aplicada, un any on vaig fer la meva primera incursió en l’Ecologia (una branca que no es toca massa a Biotecnologia) i també em va servir per fer classes a la UdG, cosa que em va fer molta il·lusió. Moltes gràcies als magnífics companys d’aquell màster amb qui vam compartir molts bons moments i als professors que em van ensenyar una forma diferent de mirar el món. Merci Marc per l’ajuda en aquell mostreig al Redó i per ensenyar-me com funciona el món de l’esquí de muntanya! Espero que ens seguim trobant per aquestes muntanyes perdudes arreu del món!
El segon any va ser el de l’estada al JCVI de San Diego, Califòrnia. Van ser tres mesos apassionants, on vaig aprendre moltíssim de la gent d’allà, però també amb la Maria, que va estar-hi un mes fent-me costat i ajudant-nos mútuament per comprendre com funcionava aquest món de la metagenòmica. Gràcies Maria per aquells dies i pel que ens hem ajudat després! Qui ens havia de dir que aniríem a casa del mateix Craig Venter a celebrar el seu aniversari, o que coneixeríem en persona un parell de premis Nobel, se’ns dubte allò va ser un gran moment d’aquesta tesi! Allà hi vaig conèixer molta altra gent, i tots em van ajudar moltíssim en cada pas que s’havia de fer. Shibu you were the person that supported me in most bioinformatics problems, thank you very much for your time! And Chris, thanks for everything during my stay there, and for your knowledge on global ecology and metagenomics that was very important during this PhD. Jeroen you were a fantastic friend in and out of the JCVI and it was a pleasure to share with you some great adventures!
L’equador de la tesi també va comptar amb una estada internacional a la Penn State University (State College, Pennsylvania), una col·laboració que es va gestar en un congrés a Holanda, on vaig presentar els resultats de l’estada a San Diego. Thanks Don to host me and believe in the Chl. luteolum CIII genome! It was a short but intense month in which I learned everything about green sulfur bacteria and its genomes with the incredible support of Jay!
El quart any va ser per encarar la segona part de la tesi, on vaig fer una part de feina de laboratori (que finalment no ha sortit a la tesi) i on vam anar a mostrejar l’estany Redó! Quina il·lusió que em va fer! A principis d’any també vaig tenir la oportunitat de fer una de les xerrades d’Aula Blanes. Gràcies Pep per donar-me aquesta oportunitat, per poder acostar la ciència a la gent del poble i a la família, i poder ensenyar la feina que estava fent al CEAB i que ara es veu reflectida en aquesta tesi. Feu una molt bona feina amb Aula Blanes, no deixeu mai de fer-ho!
Com molt bé sabeu, m'agrada fer curses de llarga distància, i en aquestes curses, quan més es pateix és cap al final, quan s’acumula tot el cansament psicològic i físic; però tot i que el final sol ser duríssim, també és quan te n’adones que acabaràs i en els darrers quilòmetres és quan gaudeixes més i et sents més ple, orgullós i feliç de l’esforç realitzat. Doncs no hi ha un símil millor per descriure aquest darrer any, ha estat duríssim, sobretot els darrers dos mesos on he concentrat moltíssima energia per acabar d’escriure aquesta tesi que teniu a les vostres mans, però alhora, ara, escrivint aquests agraïments i quan ja veig que arriba el final, és el moment de sentir-se feliç i orgullós d’aquest llarg camí recorregut durant aquests 5 anys.
I durant aquest camí, amb qui més he compartit a nivell científic ha estat amb els companys de grup. Els primers anys, vaig aprendre moltíssim de tres fenòmens com en Jean-Chris, l’Albert i l’Antoni, ha estat un honor poder compartir hores de treball amb vosaltres, em vau transmetre una autèntica passió per la ciència. No m’oblido tampoc de la Natalia, la Carmen, l’Anna, l’Ade i la Clàudia que tot i compartir-hi poc temps també han suposat un gra de sorra per aquesta tesi. Amb en Xevi vam compartir l’organització d’un congrés a Santa Susanna i la paraula que em ve al cap per definir-lo és “mestre”, gràcies per totes les hores que t’he tret del teu temps i per ser una persona que sempre està disposada a ajudar i aconsellar-te amb saviesa sobre qualsevol assumpte. I en Gela, que sempre sap trobar una solució per a treure el màxim rendiment del cluster i amb qui un dia haurem d’anar a volar amb parapent! Amb l’Steffi vam compartir unes quantes hores refent els càlculs de les qPCRs... Vaia tela! Moltes gràcies pels teus consells i el genial cap de setmana a Taüll! I els darrers anys s’han incorporat en Rüdi i en Vicente, un parell que apunten molt alt i que han sigut de gran suport en aquest final de tesi! 
El CEAB està ple de gent fantàstica que ho fan tot molt fàcil, des de la gent d’administració fins a tots els que fan que el centre tiri cada dia endavant, moltes gràcies a tots vosaltres per tots els moments en què us he necessitat. Gràcies Xavi per les sortides amb bici... jo que em pensava que em coneixia el territori... Amb en Guillem i en Miquel vam començar compartint el cinquè nivell d’anglès a l’EOI i han acabat per ser dos grans empentes en aquest final de tesi, teniu molta culpa de que hagi pogut acabar la tesi abans d’agost perquè m’heu facilitat molts del passos “burrocràtics”! I a tots aquells amb qui he compartit algun moment de lleure, ja sigui un soparet, una sortida amb bicicleta, un partidet de futbol o un te a la terrassa del CEAB, gràcies per haver-me acollit tan bé tot i ser un “outsider” de Blanes!
La meva colla d’amics de Blanes tindrà alguna culpa d’aquest doctorat, a més, aviat en serem tres de doctors! Heu de saber que sou uns cracks i que les nostres converses filosòfiques (no per arreglar el món, sinó per arreglar-nos a nosaltres) han estat imprescindibles per tirar-ho endavant i entendre el sentit de tot plegat. Igual que passa amb els companys d’Universitat, van ser només quatre anys, però d’aquella promoció en va sortir un grup especial que crec que va més enllà de simples companys d’Universitat... Gràcies perquè cada trobada amb vosaltres és un pou de coneixement que s’encomana com un virus!
I, evidentment, la family: pares, avis, tiets, cosins... els que sempre hi sou i sort de vosaltres que mai heu tingut un no i sempre m’heu ajudat en tot, això sí que és tenir un gran suport! I volia acabar amb tu, que no només has hagut d’aguantar les meves “neures” doctorals, sinó que també has d’aguantar dia rere dia les esportives, cauístiques, musicals, existencials... i malgrat tot, segueixes aguantant-me i donant-me suport!
S’acaba una etapa i en comença una altra que segur que serà tan o més emocionant que totes les que han vingut fins ara.

Blanes, Juny de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada