Sempre he considerat la Transalpine-Run com una de les grans curses a nivell europeu; segurament a nivell competitiu no hi solen anar els millors corredors de muntanya, pel fet de ser en etapes i equips de dos, però sempre hi ha algun equip amb representants d'alt nivell. Deixant de banda això, està clar que és una de les que s'ha de fer almenys un cop a la vida. El problema és el preu: 1500€ per equip (és a dir 750€ per cap), als quals l'hi has de sumar 150€ (dormir al campament que l'organització ofereix) o els hotels de cada nit si no vols el camp. Més el viatge i despeses col·laterals que sempre n'hi han... En definitiva uns 1300€ per persona, és a dir, una bona morterada. Però bé, en principi havia d'acabar el doctorat i això seria una bona celebració i un bon repte després de córrer la UTMB junts amb en Xavi l'any passat, així que a mitjans de març li vaig proposar a ell mateix i en qüestió de dues setmanes ja estavem inscrits, i teníem els vols comprats!
La transalpine consta de 8 etapes, la cinquena és un quilòmetre vertical (es pot considerar una jornada de "descans"), la segona té "només" 25km, però totes les altres tenen entre 35 i 45km i entre 2000 i 3000m de desnivell positiu; per tant es tracta de fer gairebé una marató de muntanya cada dia i se li ha de tenir molt de respecte i preparar-la molt i molt bé. Però les circumstàncies han fet que ni en Xavi ni jo hi arribéssim gaire preparats en comparació amb l'any passat al Mont Blanc. Però també pensàvem que amb l'experiència d'altres curses i una mica de seny la podríem acabar. En el meu cas, ja vaig explicar que vaig deixar gairebé tot l'esport per centrar-me en acabar el doctorat, però l'aventura al GR20 em va servir de gran entrenament, sobretot perquè vam estar 9 dies caminant una mitjana d'11 hores... Evidentment això em va posar a to i va acostumar el cos a un exercici continuat durant diversos dies, cosa que em va anar molt bé física i mentalment per la Transalpine. Del 10 al 28 d'Agost volia seguir entrenant però entre la setmana de recuperació, molèsties al tendó d'aquil·les i tonteries vàries, al final tot just vaig poder sortir 3 dies a córrer i la resta va ser una mica de bici de carretera i natació per no sentir-me malament... I així, sense massa entrenament, i amb respecte però confiats de que podríem ens presentem el divendres 28 d'agost a Oberstdorf a punt per viure una gran aventura!
Hi arribem de bon matí i l'ambient encara s'està escalfant. Nosaltres dormirem al Camp, que són espais que ells posen a disposició dels corredors per dormir: gimnasos, escoles, búnquers... Ja parlarem dels búnquers... També hi ha la opció de dormir d'Hotel o en furgo/caravana (si tens algú que et pugui fer el seguiments), però en aquests dos casos has de ser tu qui organitzi el viatge. Doncs en arribar al Camp, aquest encara està buit, tot just hi han arribat uns altres corredors. Fem una volteta per aquest magnífic poble pre-alpí i dinem molt bé en una terrasseta amb una bona cervesa alemanya com mana la tradició. A la tarda ja comença a haver-hi ambient a la fira i punt de sortida... I just abans del pasta party ens trobem amb en Sergi i l'Albert, dos germans de Miravet que vénen perquè l'Albert es va haver de retirar tres anys enrere i s'ha de treure l'espina! Amb ells anem al pasta party i a les 19:00:00 (sí, els segons també...) comença la cerimònia d'innauguració... I poca broma que això va en sèrio! Amb totes les banderes dels països desfilant, entrevistes a gent coneguda i tot "a lo grande", de moment la cosa comença bé, quin espectacle!
Etapa 1: Oberstdorf (Alemanya) -> Lech am Arlberg (Àustria) - 34.6km; 2083m d+
La sortida del primer dia és molt tard (a les 10:00), els altres dies sempre serà a les 7:00 o a les 8:00 excepte el dia de la crono, i a més fa un sol que ni a Blanes... De fet, la previsió per als primers 4 dies sembla que serà molt de sol i calor i que després es complicarà. Amb el neguit de començar, no fem més que fer fotos i esperar el moment d'arrencar aquesta gran aventura! Finalment sortida amb les notes de "Highway to Hell" que ens acompanyaran en cadascuna de les sortides. Etapa amb molta calor i amb en Xavi patint molt sobretot la segona meitat de cursa. Vam anar junts tota l'estona amb els de Miravet i ens vam ajudar tots molt. Finalment vam aconseguir arribar després de 7h 24' i ens esperava una bona cervesa (sense alcohol) a l'arribada. Aquest dia tot va ser estressant, perquè a més de sortir molt tard i arribar també tard, era l'únic dia que no hi havia Camp i l'apartament que vam agafar estava a l'altra punta del poble (on hi vam anar caminant). Sort que era guapo l'apartament! Per anar al pasta party vam haver de creuar el poble de nou i vam arribar-hi que ja havien fet l'entrega de premis. Però la sopresa per part meva va ser veure com després del brieffing feien un passe de fotos del dia (fotos bones, d'alta qualitat) i un vídeo brutal també del dia! Ja me'n començava a adonar que els 750€ d'inscripció havien estat molt ben invertits...
Etapa 2: Lech am Arlberg -> St. Anton am Arlberg - 24.7km; 1900m d+
Comencem la segona etapa a l'últim bloc de sortida (el C) i a més avui com que comença per un camí estret sortim 20' més tard (a les 8:20), però això jo crec que al final ens va beneficiar ja que al sortir vam córrer ràpid i vam entrar al caminet els primers, així vam anar al nostre ritme fins que vam enganxar els darrers del bloc B. Avui és l'etapa més curta tot i que té força desnivell, arribem a dalt la primera pujada amb molt bones sensacions i després de creuar-nos amb en Philipp Reiter que havia de córrer però està lesionat i ens segueix tirant fotos! L'etapa és fantàstica, tant per les vistes, com pel terreny (força tècnic), com per les sensacions que són molt millors que les d'ahir tot i que segueix fent calor. Completem l'etapa en 5h 24' també amb "La Cameta Coixa" i ens fem un banyet a un llac artificial al costat de l'arribada.
Només de llevar-me me n'adono que alguna cosa no va bé... Els isquios em tiben moltíssim pel simple fet d'allargar la cama per caminar... Això encén totes les alarmes tot i que confio que quan s'escalfi no em farà mal i serà qüestió de vigilar de no trecar-nos. El primer tram és per mig de bosc i en pujada, no m'acaba de marxar el dolor i a cada tram planer que toca trotar em fot molt mal. A les baixades en canvi (com més fortes millor) no em fa tant de mal, suposo que perquè al ser fortes faig passetes més curtes. En qualsevol cas sembla que a mesura que passen les hores es va escalfant tot i que en cap moment acabo d'anar 100% còmode. Els últims 13 quilòmetres són molt extranys... Primer 8 quilòmetres de baixada en picat per una pista que al final es va transformar en carretera i uns darrers 5km de fals pla que més aviat era un trencacames infernal on jo l'únic que volia era arribar per acabar l'etapa, estirar i intentar recuperar els meus tocats isquios, "La Cameta Coixa" anaven molt bé i ens anàven estirant i a en Xavi li estava afectant un cop de calor que el va deixar ben KO just creuar la meta... Finalment vam arribar amb 7h 6', un bon temps per l'etapa però molt tocats abans de l'etapa reina de l'endemà. Aquí a Landeck vam anar a berenar i refrescar les cames abans del pasta party amb "La Cameta" i també amb el "Trivici Team" una parella mixta de Banyeres de Mierola (l'Edu i l'Emilia).
Etapa 4: Landeck -> Samnaun (Suïssa) - 45.7km; 2861m d+
L'etapa reina no va començar molt bé per l'equip "Fondistes Blanes", jo seguia amb forces molèsties als isquios i en Xavi tenia l'estòmac regirat segurament per culpa de la deshidratació del dia anterior i li va costar sopar i esmorzar. Tot i això els primers 4 km en pla per una pista em va costar moltíssim seguir el ritme que portàvem amb "La Cameta" i "Trivici" amb els que vam començar junts. Els primers compassos de la pujada (un mur de 1200m de desnivell) també vam anar junts, però va arribar un punt que amb en Xavi vam dir que ens ho havíem d'agafar amb calma i anar fent si volíem arribar al final. Així que els hi vam dir que tiréssin, que nosaltres al nostre ritme aniríem fent. I així va ser, poc a poc, pas a pas, sense pressa i ajudant-nos l'un a l'altre amb el menjar vam arribar a dalt (foto) i a en Xavi li va canviar la cara! Realment al matí no les tenia totes sense gairebé esmorzar, però havíem superat el tram més complicat i teníem un bon avituallament al davant! I així amb les piles carregades vam encarar el que ens quedava d'etapa reina que no era poc. Els meus isquios es van anar escalfant tot i que no estaven per tirar coets... I així vam anar fent en un dia que també vam passar per uns paisatges molt bonics. Al final una forta baixada primer per pendents de gespa i finalment per pista fins acabar de nou amb uns 8km de puja i baixa trencadors arribant després de 8h 51'. Però avui la meta era especial, tothom tenia marcat el quart dia com a clau, era l'etapa reina i l'equador, i a més a més l'endemà només tocava un quilòmetre vertical que suposaria un esforç molt gran però curt i tot el dia per recuperar i carregar energies. I per mi era especialment positiu ja que no hauria de forçar els isquios per res ja que la baixada seria en telefèric! HEHEHE! :D
Ai, per cert, una altra cosa positiva era que amb en Xavi havíem reservat un apartament per aquests dos dies que passaríem al mateix poble per descansar millor i a més al final també s'hi van poder afegir l'Albert i en Sergi. Per mi va ser fantàstic poder dormir a l'apartament i per en Xavi encara millor ja que li estava costant una mica dormir als campaments amb la màrfega i tot plegat. Per anar al pasta party havíem d'agafar un telefèric (el que ens baixaria l'endemà), i va ser espectacular sopar allà dalt (a més amb un gran sopar amb força varietat! Jo vaig menjar arròs després de tots els dies de pasta...). L'endemà la sortida és en plan crono del tour, cada 20" un equip i comencen els últims. Nosaltres sortirem a les 10:42:00 mentre que "La Cameta" i "Trivici" ho faran sobre les 10:49 (estan un darrere l'altre a la general!), esperem que no ens atrapin! Doncs amb totes aquestes bones sensacions i moltes hores per poder descansar ens n'anem a dormir més contents que mai!
Etapa 5: Vertical Challenge - 6.2km; 731m d+
Quin gran esmorzar que ens va preparar la mestressa dels apartaments! Fantàstic. Ja sabíem que plouria i de fet això no era una mala notícia després de tants dies de calor... Un autobus ens porta a la sortida i a 20' de la nostra sortida comença a ploure fortet! I continua fins la nostra sortida, o sigui que tope motivats sota la pluja amunt! Els primers 2,5km són planers i després són uns 3km a tope amunt fins a meta. El tram pla no té res d'especial però passem a molts equips, la pujada si que és molt guapa i amb la pluja hi ha molt fang que sort que portem els pals... Apreto tant com puc en Xavi tot i que també ens trobem algun tap que no ens deixa avançar com ens agradaria! Al final arribem amb 1h 10' i molt contents. A dalt tenim una bossa per canviar-nos i el pasta party serà ara just acabats (dinar) i tota la tarda per descansar. Just després de dinar no em trobo massa bé i començo a baixar una mica abans amb en Xavi. Un cop a baix ens equivoquem de bus i l'agafem en direcció contrària, o sigui que al final arribem igual de tard a l'apartament... El més curiós és que "La Cameta" i "Trivici" també van fer el "besugo" i la van liar amb el bus... Vaia tela...
La tarda me la passo estirat al llit i tots junts mirant l'etapa reina de "La Vuelta" amb no sé quants ports de primera i especials per Andorra. Noto com si estigui mig constipat, en acabar la crono m'he canviat però no els mitjons i les bambes que estaven xops i potser he agafat fred... Realment no pots cometre ni una errada. Després de "La Vuelta" ens trobem amb l'Edu i l'Emilia per anar a sopar i anem al restaurant d'un hotel on sopem un menú molt bo per 20€ (per ser Suïssa està prou bé), però la millor anècdota és que l'ampolla d'1L d'aigua mineral ens costa 7€, mentre que una gerra de mig litre de birra 5€... Té tela la cosa! El sopar m'ha anat molt bé, però la nit és un infern... Tinc molta pessigor al coll, i amb calor/fred que no sé si tapar-me, treure una cama a fora o què... M'aixeco mil cops a beure aigua i començo a preocupar-me per l'endemà, però al final aconsegueixo descansar força.
Etapa 6: Samnaun -> Scuol - 37.1km; 2064m d+
M'aixeco amb no molt bones sensacions i un whasapp d'en Jordi Vissi després de comentar-li em dóna una recepta que l'aplico a l'esmorzar dels apartaments: aigua calenta amb mel i llimona! I m'entra perfectament (i també psicològicament... hehe), combinat amb un ou passat per aigua, un esmorzar complet i a creuar els dits... En Xavi surt molt fort, com sempre, i jo avui no les tinc totes (ara que els isquios ja estan més tranquils... Casum dena!), així que en calma amunt i la primera pujada se'm fa llarga. De fet, després del primer avituallament se m'escapa en Xavi amb els del "Trivici" i a més he de fer dues parades tècniques una per buidar bufeta i una altra per cordar-me les bambes... Amb tot plegat em queden força lluny però poc a poc els vaig atrapant i just quan els agafo em trobo pletòric, sembla que he deixat el mal de coll enrere i em sento molt bé. Aquí l'Edu comença a tenir problemes d'estòmac (ja havia sortit tocat) i en Xavi i jo tirem endavant, fem una gran baixada tot i que la segona pujada la fem tranquilets per una pista i la baixada final ens tornem a deixar anar per arribar finalment en 6h 19'.
Etapa 7: Scuol -> St.Valentino alla Muta (Itàlia) - 37.8km; 1633m d+
Penúltima etapa i ja olorem el final. Si no passa res extrany ho tenim gairebé al sac. Primers quilòmetres de nou picant abaix per una pista, avui em sento força bé, i tot i que en Xavi m'estira com cada matí el puc seguir força bé. Després de nou una gran pujada d'uns 1100m d+, em sento mooolt bé i la pujo molt fort! A més passem per un dels millors paratges de la cursa, un camí excavat a la roca que enmig de la boira que hi ha i després de la pluja és espectacular. Després un tram trencacames, baixadeta i avituallament on anem a un ritme constant amb en Xavi. Ja només queda una pujadeta i una llarga baixada fins a meta que tornem a fer a molt bon ritme fins a meta, on hi arribem en 5h 31'. Abans de marxar dèiem en conya "nosaltres els primers dies a poc a poc i ja atacarem al final" i sembla mentida, però sense voler-ho ho hem anat complint, aquests últims dies cada dia ens sentim millor i podem apretar més!
Durant el briefing ens confirmen que l'endemà s'espera molta pluja i neu a cotes altes i que per això farem el recorregut alternatiu, enlloc de 42km amb 2300m d+, seran "només" 39km amb 1600m d+... A tots ens feia il·lusió pujar el darrer pic que era el punt més alt de tota la travessa i deien que era molt guapo, però portant 230km a les cames tampoc ens barallarem per això, no? HAHAHA! :D
Avui toca dormir en el gimnàs d'una escola, però en Xavi "cata" un sofa i se'l reserva per la nit... Així que el tindrem a tope per l'endemà!
Etapa 8: St.Valentino alla Muta -> Sulden - 39.8km; 1600m d+
I tant a tope! Sortim sota una fina pluja i una bona rasqueta que ens acompanyarà tot el dia, ja sabíem que els primers 12km eren per carretera i en baixada i després encara en quedaven 4 plans per pista (això era el recorregut normal, només canviava la part final). Així que després d'uns 20' d'escalfament que van ser més o menys plans, ens vam posar en "modo" mitja marató i no vegis a quins ritmes vam baixar... El rellotge marcava 4'10" per alguns moments! Ja sé que en baixada pot semblar normal per alguns, però pel nivell d'en Xavi i meu i després de tot el tute era brutal que l'últim dia poguéssim anar a aquestes velocitats! En definitiva, que tot i que els primers quilòmetres no vam apretar, vam arribar al km12 (havent passat ja un avituallament) en 1 hora clavada! Quin ritme! Jo crec que l'emoció de l'arribada ens va posar a mil i vam fer la millor etapa de tota la Transalpine, com vam gaudir sota la pluja olorant la victòria i en el nostre millor dia. Al final vam entrar a meta després de 5h 14' (no està mal eh?) amb l'alegria d'haver arribat després d'un començament accidentat i alguns problemes sobretot els primers dies. Realment vam saber gestionar la cursa, i conscients de la falta d'entrenament, vam anar fent poc a poc fins acabar amb molt bones sensacions. A més, tant "La Cameta" com "Trivici" també van acabar, és a dir que per nosaltres va ser un èxit total i la foto damunt del podi tots sis junts per mi és el millor que m'emporto d'aquesta cursa cap a casa!
L'espectacle de l'últim dia va ser genial, vídeo resum del què és la cursa, entrega de premis al primers, fotos de tot plegat i finalment entrega de les samarretes d'un a un a sobre l'escenari! I tots amb la samarreta de "Finishers" a dalt l'escenari un "Highway to Hell" memorable, de pell de gallina, que només els que vam acabar sabem què significava... Quina eufòria de tots! I la cirereta del pastís: DJ i birres a dojo amb el guanyador de la categoria mixta, el megacrack Pere Aurell i un altre crack, en Julián de "carrerasdemontana.com" i jo per allà mig amb dos bèsties de les curses de muntanya més content que un gínjol! Al matí la ressaca no va ser molt forta (per sort), i el viatge de tornada va ser molt tranquil (tot i un petit descontrol en el moment de pujar als busos) i amb visita inclosa a Munich, una ciutat que no havia visitat mai. Arribada a Barcelona i cap a casa a descansar amb la Yas, que aquest any li hauré de fer un monument per tots els cops que he marxat! ;)
Finalment vam quedar en la posició 131 de la general d'equips (de 207 acabats) i en la 38 d'homes (de 45 acabats), tingueu en compte que al final de la primera etapa anàvem el 234 de la general i els 54 d'homes i que absolutament cada dia vam millorar la nostra posició en les dues classificacions... Més o menys com vam fer l'any passat a UTMB, de menys a més, com ha de ser! I ara, desde casa fent una valoració del global de la cursa, penso que ha estat una de les millors experiències que he viscut, per molts motius, per compartir-ho amb en Xavi, per la magnífica gent que hem conegut amb qui hem fet molt bona amistat, i perquè la gent que hem conegut és d'arreu del món (sudafricans, canadencs, japonesos...), amb qui hem compartit quilòmetres però també l'experiència del Camp, dormint tots a terra en un ambient de germanor i companyerisme total. També perquè hem creuat els alps en un entorn magnífic i amb etapes brutals de gairebé una marató de muntanya cadascuna... I això amb molt poc entrenament! A més, m'agradaria comentar un detall, moltíssima gent (per no dir tothom), portava els seus batuts recuperadors per després de la cursa i batuts energètics per abans de començar la cursa, també estris per fer massatges i cremes per cada dia, etc... En Xavi i jo portàvem poca cosa més que unes barretes i unes llaminadures per la cursa i una mica d'Isostar per fer d'Isotònic. Ja us asseguro que es pot fer la cursa com ho vam fer nosaltres, però segurament aquestes cosetes prenen més importància quan es tracta d'un esforç durant tants dies... Malgrat tot, aquí estem, de menys a més i sense barreges extranyes (excepte alguna que ens van deixar els de "La Cameta"... HEHEHE ;)
En definitiva, val molts calers però és una experiència única que val moltíssim la pena, amb una organització excel·lent... Si mai podeu, busqueu-vos un company i cap allà. I ara, a per la propera aventura...!
PD. Aquí teniu totes les fotos al Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada