7 de desembre de 2011

Marató North Face Endurance Challenge, San Francisco

Hola a tots i totes!

Ja he fet l'esperada Marató de Muntanya de San Francisco!!! :D Avui fa 3 dies i ha arribat el moment de fer-ne una crònica amb tranquilitat.

Divendres vaig volar a San Francisco i tot va anar com una seda. A les 3 de la tarda ja havia anat a la botiga North Face de San Francisco a recollir el pitrall, el chip per la cursa i els regals. Hi havia molt d'ambient a la botiga i només tenia ganes que fos l'endemà per córrer! Vaig fer un volt per SF downtown i em vaig acostar a casa l'Herni i la Gemma; els vaig esperar a un Starbucks on vaig prendre una xocolata calenta mentre planificava la cursa. La veritat és que el dia havia anat molt bé però la tos que ja estava desapareixent va tornar a fer acte de presència i no em trobava molt molt bé... De totes maneres m'era igual, només pensava en fer la cursa l'endemà encara que fos a base de paracetamols... :D Així doncs la "xuleta" que em vaig preparar m'indicava els temps per acabar en 4h. 30' i en el perfil m'hi vaig posar els llocs on hi havia avituallaments.


L'Herni i la Gemma em van passar a buscar i vam anar a sopar a un restaurant Tailandès que es veu que és famós i tot (Marnee Thai); s'ha de dir que tenia por de menjar a un Tailandès el dia abans d'una marató però vaig menjar molt bé! Després unes partides a ping-pong i a dormir. Realment no em sentia gens bé; em vaig posar el termòmetre i crec que va marcar 36,6ºC... Una mica massa alt, però en fi, no podia fer-hi massa... Bé, 1g de paracetamol i empastifada de VicksVaporub!

A les 6:30 sona el despertador, em preparo i esmorzo. Em trobo millor que ahir i amb els ànims de fer una marató vaig a buscar el bus 28 que em porta a Marina Middle School on uns busos de l'organització (els típics escolars, boníssim!) ens porten a l'altra banda del Golden Gate Bridge (Fort Barry), on es fa la sortida i arribada.
Fa un dia esplèndid per córrer perquè fa fresqueta i un sol espectacular! Ja han sortit els 350 corredors de les 50 milles i els 350 dels 50km, ara només quedem els 200 de la Marató. A mesura que va arribant gent hi ha una cosa que em sorprèn molt, hi ha moltíssimes dones comparat amb qualsevol cursa catalana... I més tenint en compte que es tracta d'una marató... M'he pres un paracetamol i en porto un per mitja cursa... No vull que el costipat em molesti durant la marató!
Sortida puntuals a les 9:00, la gent surt amb molta calma i em poso entre els 10 primers sense forçar. M'emociono en veure que sense anar a un ritme molt fort puc acabar en molt bona posició (segurament la gent bona està corrent a les 50 milles o 50Km). Vaig tirant i tinc molt bones sensacions durant la primera pujada i baixada, repeteixo que no estic forçant gens i ara ja estic entre els 8 primers. I així arribo al 2n avituallament on hi ha una estora pel chip: 7a posició general i 1h. 13' 12'' per fer els primers 14.3km... Gens malament per una marató de muntanya!


Després d'això se m'atravessa alguna de les pujadetes abans del 3r avituallament (mitja marató) però sempre corrent i recuperant molt bé a la baixada. Més o menys 1h. 52' per la primera meitat i ja em noto una mica tocadet, per això reposo bé a l'avituallament, menjo força i em prenc un paracetamol. Ara toca un tram d'anada i tornada amb una petita pujadeta que a la tornada serà baixada però en general força planer. M'ho prenc en calma per intentar afrontar en condicions els darrers 12km amb les 2 pujades mortals. Quan torno a l'avituallament torno a parar a menjar i afronto la pujada duríssima a peu i totalment trencat... Les rampes comencen a aparèixer i a la baixada començo a patir més perquè no puc córrer per culpa de les rampes... Per cert abans d'arribar al final de la baixada un turista català em diu "Va ànims!", em poso a 100! Arribo al final de la baixada, avituallament 5 (el mateix que el 2n) al quilòmetre 32.8 en en 11a posició i 3h. 18' 08''. Rebentat, estiro per intentar amagar les rampes... però res. Em queda un infern de 10 quilòmetres per arribar a la meta. Realment mai m'he plantejat seriosament retirar-me en una cursa, i mai ho he fet, però aquí estava en una situació força límit. És curiós que això fos més dur que la Matagalls que va durar 12 hores, però és que cada cursa és diferent i fins i tot una cursa de 10Km es pot convertir en una cursa duríssima segons l'entrenament/clima/dificultat...
Els moments més difícils que he passat en cursa serien la primera marató a Amsterdam on vaig patir moltíssim del quilometre 32 al 37 més o menys, caminant, amb molt de flato i veient com passaven els minuts i la gent... Després aquests últims quilòmetres de la marató de San Francisco i el pitjor segurament la mitja marató del half-ironman a Calella... Com vaig patir aquell dia!
De totes maneres, tot i la frustació de veure que per molt que t'esforcis no pots córrer i adonar-te que la gent et va passant i que el teu objectiu s'escapa, tot i això m'hauria de trobar en una situació molt més límit per retirar-me... Així doncs vaig fer els darrers 10km gairebé tots caminant (el pitjor era la baixada), donant tant com podia i esquivant les rampes que m'amenaçaven a cada passa que feia... Repeteixo, duríssim. Quan podia intentava córrer una mica però normalment no durava ni 30'' que havia d'aturar-me. El darrer quilòmetre vaig fer un esforç inhumà per córrer i entrar trotant a l'arribada amb 4h. 37' 12''. 22a posició final (8 dones davant meu; 90 homes i 75 dones han acabat: gairebé paritat en una marató, espectacular! Dones catalanes espavileu-vos que en aquest sentit les californianes us repassen de dalt a baix!) i 4t de la categoria de 21 a 29 anys.



Pensareu que si l'objectiu era 4h. 30' no he acabat tan lluny però veient com va anar la cursa podria haver acabat fàcilment entre els 10 primers i fent unes 4h. 10'. El que em sap greu és acabar amb aquest mal regust d'haver de caminar sense voler-ho i acabar rebentat. A mi m'agrada acabar alegre! M'és igual el temps però m'agrada acabar amb bones sensacions. Si hagués fet 4h. 37' sense patir estaria contentíssim, però no comptava amb aquestes rampes... A més, mai sabré quin temps hagués fet sense les rampes, però com ja he dit crec que m'hagués acostat a les 4h. fàcilment... Una llàstima però se tot se n'ha d'aprendre.
Crec que hi ha 3 factors que ho van provocar. Per una banda el costipat segur que va tenir algun tipus d'efecte negatiu, tot i que no crec que molt important. Després que els últims 10 dies no vaig poder entrenar pel viatge a Mèxic (on precisament vaig costipar-me). Però el més important és que no vaig entrenar gens en pujades... La majoria de l'entrenament ha estat en pla i només he fet un parell de tirades "llargues" de "només" mitja marató. Segurament aquest entrenament hagués estat suficient per una marató "normal" però era una mica just per una marató de muntanya amb 1377m de desnivell positiu...

Després de tot reflexions molt positives. Tot i la punxada final, els primers quilòmetres vaig anar com una seda i tinc un entrenament excel·lent per curses de 20-25Km. A partir d'aquí ja dic que el meu proper objectiu seriós és la Marató de Barcelona el 25 de març. Tot l'entrenament que he fet i la mateixa Marató fan una base molt bona per aquest proper repte: si no hi ha cap lesió i puc entrenar sense problemes intentaré baixar de la barrera de les 3h! Sé que és una mica agosarat, és un somni que tinc i crec que és el moment d'intentar-ho. El meu rècord és 3h. 22', així que hauré d'entrenar fort per fer-ho, però crec que puc. La mitja de Montornès, on estic inscrit amb tota una colla dels Fondistes Blanes serà una prova important l'11 de març per veure les possibilitats reals d'acostar-me a les 3h.

Encara arrossego molèsties importants als bessons de la marató i tot el cap de setmana a San Francisco amb l'Herni i la Gemma (merci per acollir-me!), he patit una mica per caminar per aquests carrers amb tantes pujades i baixades... Espero estar recuperat (cames i costipat) a finals de setmana per poder sortir a córrer mitja horeta!
I ara ja ha començat el compte enrere per la visita dels pares i la Yas! El divendres 16 arriben i estarem de ruta fins el 30 que agafem l'avió per tornar cap a casa!

Fins ben aviat!


PS1. Fotos de la Marató North Face Endurance Challenge, San Francisco
PS2. Resultats de la Marató
PS3. Dades del rellotge a Movescount


1 comentari:

  1. Per molts anys company, et felicito i t'envejo!! T'esperem per entrenar la de barcelona, ens veiem.

    ResponElimina