21 de març de 2013

Preparació i Marató Barcelona 2013


Hola de nou a tothom, després d’un descans d’uns mesos tornem al 100% per explicar què ha passat durant aquest temps i quins són els propers objectius! :D
Després de la Ultra Rialp Matxicots el passat setembre (darrera entrada al blog), encara vaig fer algunes curses com la Duatló de Muntanya Queralbs-Núria, la Marató de Muntanya del Montseny i la Passafred a Blanes, totes tres van anar molt bé i m’ho vaig passar de conya tot i no haver entrenat específicament per a cap d’elles...
El principi d’any es centrava en el sorteig de la UTMB, en la qual m’hi vaig pre-inscriure juntament amb en Xavi Ripoll i l’Helio López; tal com ens esperàvem no ens va tocar, però l’any vinent tindrem el doble de possibilitats de ser escollits! A partir d’aquí ja vaig començar a planificar seriosament la temporada...
La idea era fer com l’any passat: Mitja Montornès i Marató de Barcelona per agafar ritme i velocitat durant els durs mesos d’hivern (seguir un pla d’entrenament amb un gran objectiu com la marató sempre va bé); després de la marató segons l’estat físic s’en faran unes o altres però amb el gran objectiu final de la gran EMMONA (106km i 8300m d+) el 15 i 16 de juny, una de les ultres més dures de Catalunya. De totes maneres aquí us deixo la planificació de curses si tot sortís perfecte:


Tal com va passar l’any passat, vaig començar l’entrenament per la marató tard, exactament el 7 de gener en acabar les vacances; si vull baixar de 3 hores he d’entrenar 3 mesos abans i més seriosament que aquests darrers anys! De totes maneres no em queixo gens dels resultats que tinc! :D

Els entrenaments han anat un pèl millor que l’any passat, bàsicament perquè no he tingut que fer una aturada per culpa dels “isquios”. Els punts més destacats han estat la Mar i Murtra nocturna el 18 de gener, la gran sortida Fondista Blanes-Vidreres (25km) el 20 de gener, la Marxa Viladrau-La Garriga (30km en 3h.30’) i finalment la “tirada llarga” a Calella, altre cop en solitari i una mica més llarga perquè he començat i acabat a l’ermita de l’Esperança (34.6km en 2h.41’).
Sobre la Viladrau-La Garriga dir que és una de les curses mítiques que sempre he volgut fer i per això vaig anar-hi. Va ser la nit de carnaval i a les 3 del matí ens vam trobar a la biblioteca per anar cap a La Garriga a agafar el bus... 


Evidentment aquella nit no vaig dormir. Vam començar a caminar a les 6 del matí, i realment els primers quilòmetres els vaig patir una mica (segurament per no dormir i menjar molt poc abans de començar), tot i això em vaig marcar una baixada a Collformic espectacular... com una cabra boja, m’ho vaig passar de conya! I després de menjar la botifarra a tope fins al final amb en Joan Vieta seguint uns corriols espectaculars que ens vam menjar a un gran ritme fins a La Garriga, quina manera d’acabar!
La tirada llarga va ser extranya, sense saber-ho vaig fer l’anada molt més lenta que l’any passat (1h.25’), però a la tornada em vaig transformar fent els últims 12km a una mitjana de 4’20” i fent un 10000 en 42’48” després de portar ja 22km! A l’endomondo hi ha totes les dades.

Amb aquest entrenament em planto a la sortida de la Mitja de Montornès, allà mateix on l’any passat vaig trencar el meu propi crono sense ni tan sols esperar-ho! Aquest any tenia por, perquè l’any anterior m’havia anat tot tan bé que em feia patir no poder ni tan sols acostar-m’hi... Al meu favor sabia que els entrenament havien estat un pèl millors i no hi hauria d’haver problema. Volia baixar d'1h.29’ almenys per anar amb ànims a la Marató, i a poder ser acostar-me o rebaixar la marca de l’any passat de 1h.27’39”. La cursa no va tenir gaire història, tot va sortir rodat com l’any passat: A TOPE! Vaig fer uns temps molt similars als de l'any anterior, intentant apretar una mica més i el resultat va ser de 1h.26’47”, gairebé un minut menys!


Malauradament a partir d’aquí tot va anar malament: em vaig encostipar i fins i tot vaig passar un dia a casa ben malaltó, però el pitjor va ser que vaig sortir un parell de dies a córrer i vaig haver de parar en 30’ perquè se’m carregava el quàdriceps dret (una sobrecàrrega que sempre he tingut però mai m’havia fet parar de córrer); així doncs divendres al fisio, que em va destrossar la cama i dilluns em va posar un “taping” que vam renovar dijous... Però enmig de la setmana uns dolors al genoll esquerra (sí, l’altra cama) em van fer patir molt! Fins i tot dissabte a la Fira del corredor la Yas em va convèncer per fer una sessió de fisio en una parada que hi havia allà per anar més tranquil... No sé si va ser això o no, però la marató finalment va anar bé.
Vam dormir a casa d’en Manel i l’endemà ell i la Yas van fer un seguiment exhaustiu de la Marató, tal com van fer l’any passat els meus pares amb la Yas. De bon matí un bon esmorzar (que em vaig portar de casa per no fer coses rares) i cap a la sortida en metro! Seguia tenint molèsties al genoll però comptava que se m’escalfaria i no em molestaria; pel que fa al quàdriceps, l’evolució realment havia estat molt bona i no em feia patir massa. Ens presentem a la sortida una mica justos de temps i ens acomiadem, no tinc temps ni per escalfar 5’... No estic gaire nerviós, sortiré al meu ritme intentant fer els quilòmetres per sota de 4:30 i a disfrutar. Els primers km passen molt ràpid i em relaxo perquè veig que vaig bé al ritme previst, el genoll em molesta però no em fa un mal excessiu. Al capdamunt del passeig de gràcia hi ha en Manel i la Yas juntament amb en Pitarch, amb el qual vam quedar que em faria de llebre durant una estona... 


Del 17 al 27 va ser quan ho vaig passar més "malament" (tampoc molt eh!), simplement em va venir pixera i tot pujant la meridiana els quàdriceps va semblar que estaven una mica pesats... En Joan mentrenant m’alliçonava amb la història viva de la ciutat de Barcelona i feia més transitable la llarga marató! Vaig passar per la mitja marató amb un temps d’1h.34’25”, no molt “sobrat” per baixar de 3:10, però suficient si la cosa anava bé!
Una mica abans del km 27 vaig fer una cosa que no havia fet mai: parar a pixar! Portava ja més de 10km aguantant-me (heu de pensar que parar podia voler dir no baixar de 3:10, i faria ràbia que fos per una cosa així...), però és que ja no podia més! El problema va ser que tenia la bufeta més plena del que em pensava, i no parava de rajar mai... No sé si va arribar a un minut, però si no, poc li va faltar... De totes maneres en tornar a arrencar vaig veure una marató diferent! No només va ser treurem el neguit de la “pixera” sinó que segurament havia buidat gairebé 1kg menys! I amb aquests ànims vam arribar al gir de Glòries, un dels punts clau on la gent anima més i realment va ser espectacular, de “gallina de piel” que diuen. D’aquí al final simplement em vaig concentrar molt (sobretot a la zona marítima), i amb la companyia d’en Joan vam anar fent a un ritme molt bo fins al 35, i just després l’altre punt clau: Arc de Triomf! I altre cop “gallina de piel”. Aquí ja sabia que anava bé i només quedava un “5000”, així que vaig començar a apretar les dents tot passant pel costat de plaça Catalunya i sobretot pujant el Paral·lel... Aquí vaig deixar una mica enrere en Joan i a cada passa que feia passava a un o dos corredors, era espectacular! Entrant a meta vaig veure la Yas amb l’estelada, la vaig recollir i en girar-me vaig veure en Joan 20m darrere meu, evidentment el vaig esperar i vam fer una d’aquelles entrades per a la història! :D


Finalment 3h.08’19” cosa que vol dir millor marca personal (superant en més de 5’ l’any passat) i també vol dir que he fet més ràpida la segona mitja (1h.33’54”) que la primera, tot un orgull. Les dues darreres maratons les he fet gairebé clavant el mateix temps la primera meitat i la segona; això és molt difícil de fer i n’estic molt orgullós perquè vol dir que em coneixo el cos i que sé on tinc els límits i també que he fet molt bé la marató! Les 3 hores estan a punt de caure pel seu propi pes! Només em falta ser més regular amb l’entrenament i començar-lo un mes abans del que ho estic fent aquests anys. De totes maneres no m’obsessiono, ara a disfrutar de la muntanya, s’ha acabat l’asfalt. A veure si em passen ben aviat aquestes molèsties al genoll i puc donar-ho tot en els trails que vénen!

Merci a tots els que heu aguantat la parrafada i també als que heu aguantat les queixes la setmana abans de la Marató... També especialment a en Manel per acollir-me a casa seva i ser tan bon amfitrió i a la Yas per acompanyar-m’hi i animar-ma abans/durant/després de la cursa! :D
I com no, el gran Joan Pitarch que finalment es va cascar 27km de la marató, això sí, l’entrada i l’abraçada a la meta van valdre la pena! Merci company inestimable de grans aventures!


Doncs res més, ara cap a la muntanya, si tot va bé aniré fent cròniques aquí d’aquesta apassionant temporada que s’acosta! :D